GAUDEIX LA FESTA

*Xarxa de Televisions Locals

Avís legal | Contacte |

Mapa web | RSS

© Xarxa Audiovisual Local

El programa

GAUDEIX LA FESTA

El programa vol donar a conèixer els diferents actors i agents de la cultura patrimonial festiva, repassant les festes populars i tradicionals més importants del calendari festiu, amb una serie de reportatges i entrevistes.


http://www.tdtgarraf.com/gaudeix-la-festa

Mira el programa a


GAUDEIX LA FESTA

*Xarxa de Televisions Locals

Avís legal | Contacte |

Mapa web | RSS

© Xarxa Audiovisual Local

On s'emet?

GAUDEIX LA FESTA

*Xarxa de Televisions Locals

Avís legal | Contacte |

Mapa web | RSS

© Xarxa Audiovisual Local

Capítols

  • 61

    - 17/05/12

    SANT ANASTASI A LLEIDA I LES JOTES IMPROVISADES DE LES TERRES DE L'EBRE

    Sant Anastasi es celebra a Lleida amb un tradicional cercavila des de davant de la Catedral on els elements del seguici, alguns d'ells recuperats recentment, acompanyen la imatge fins a la plaça Sant Joan on es fa l'ofrena de flors. Visitem un col·lectiu d'amants de la música tradicional que es reuneixen cada dimarts a la nit, a la Llar d'Amposta, per cantar jotes improvisades tradicionals de les Terres de l'Ebre. La tarda de Sant Anastasi a Lleida cada any fan la batalla de les Flors. Una desfilada festiva de carrosses que encapçalen els gegants, els capgrossos de la ciutat i lo Marraco. Una festa que ha evolucionat i s'ha transformat des dels seus orígens. Entrevista a Martí Pujol, capità de la processó de la Setmana Santa de Camprodon.

  • 60

    - 10/05/12

    TRES TOMBS DE REUS I L'ÀLIGA DE CERVERA

    Tres Tombs de Reus i l'Àliga de Cervera Reus cada any fan els seus Tres Tombs però en aquesta ocasió la festa també ha estat l'escenari de la Trobada Nacional dels Tres Tombs de Catalunya amb la presencia de la majoria de banderes. La primera referència escrita de l'Àliga de Cervera es remunta al Corpus del 1426. Actualment el Museu de Cervera conversa el seu cap i a iniciativa de l'entitat Agrupació Seny Major, dos artesans de la ciutat estan construint una nova Àliga. Entrevista a Rodolfo Márquez, des de fa 15 anys president de la Societat Coral Erato de Figueres, amb 150 d’anys història i que ha estat reconeguda aquest 2012 per la Creu de Sant Jordi. Visitem el taller d'Amadeu Ferré de Vilafranca del Penedès, constructor d'elements tradicionals i d'escenografies de teatre.

  • 59

    - 03/05/12

    BALL DE LES FAIXES DE BALSARENY I ELS DIABLES DE CERVERA

    -Ball de les Faixes de Balsareny i els Diables de Cervera: El Ball de les Faixes de Balsareny és una dansa antiga que es balla en aquesta població del Bages per Sant Marc des del segle XIX i conjuntament amb el ball de bastons són una icona de la seva tradició. -Des de fa 25 anys a Os de Balaguer se celebra la trobada anual de campaners on es poden escoltar diferents tocs de campanes. -Els Diables de Cervera són una de les colles més veteranes de la terra ferma i en aquesta ocasió els acompanyem al Diabòlic de Vilafranca del Penedès on participen a la cercavila de foc conjuntament amb l'Àliga de Sitges, el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú i el Ball de Diables de Vilafranca. -Entrevista a Marc Piñol, membre dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú i vinculat a la Festa Major i al Carnaval de la capital del Garraf.

  • 58

    - 26/04/12

    TRES TOMBS D'ANGLESOLA I DRACUM NOCTE DE MONTBLANC

    Tres Tombs d'Anglesola i Dracum Nocte de Montblanc Els carreters que participen a les festes de traginers de Catalunya porten al darrera moltes hores de preparació. Aquesta setmana acompanyem l'Associació dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú als Tres Tombs d'Anglesola, uns dels més populars de les terres de ponent. La Setmana Medieval de Montblanc s'inicia amb l'espectacle Dracum Nocte, una escenificació de l'arribada del Drac a la vila ducal. Pau Orriols és un lutier amb taller a la Geltrú que des dels anys 70 elabora oboès antics i instruments tradicionals com el flabiol de cobla. Entrevista a Manel Dot, portador de la Vella, un dels caps de llúpia de Vic.

  • 57

    - 19/04/12

    BALL DEL CORNUT DE CORNELLÀ DE TERRI I SONS DE PATUM

    Ball del Cornut de Cornellà de Terri i Sons de Patum La Festa del l'Arbre de Maig i el Ball del Cornut de Cornellà de Terri es celebra cada any per pascua per commemorar la fi dels mals usos del senyor feudal. Els vilatans tallen un arbre anomenat de la llibertat per celebrar l'arribada de la primavera i el planten a la plaça major i dansen el ball del Cornut, que simbolitza la fi del dret a cuixa. Coneixem el projecte Sons de Patum, un treball del païsatge sonor de la festa gran berguedana amb més de 150 sons diferents que ha quedat plasmat en un dvd. Entrevista a Sebastià Peix, director artístic de l’Esbart Dansaire Eudald Coma de Ribes de Freser.

  • 56

    - 12/04/12

    CARAMELLES DE CALLÚS I AUTO SACRAMENTAL DE SANT VICENÇ DELS HORTS

    Callús, a la comarca del Bages, és una de les poblacions on les caramelles s'han mantingut més arrelades. Una de les cantades més desconegudes són les que fan a unes vint-i-cinc masies del municipi que cada any reben les Caramelles amb porrons de vi i coca. L'església de Sant Vicenç dels Horts acull cada any l'Auto Sacramental, una representació de la Passió de Jesucrist que des de fa més de 400 anys es representa per Setmana Santa en aquesta vila del Baix Llobregat. Entrevista a Maria Rosa Coll recuperadora del Ball del Cornut de Cornellà de Terri. Coneixem Pep Aroya, artística plàstic i constructor d'elements festius amb taller a Sant Pere de Riudebitlles, a l'Alt Penedès.

  • 55

    - 05/04/12

    LA MOIXIGANGA DE BADALONA I LA PROCESSÓ DE LA BURRETA DE CIUTAT VELLA

    El Centre de Treball Especial del Garraf elaboren des de fa anys palmes i palmons pel diumenge de rams. Una fabricació que es fa artesanalment perquè encara no s'ha pogut industrialitzar el seu procés. La processó de la burreta de Barcelona surt des de fa més de 10 anys des de l'església de Sant Agustí del districte de Ciutat Vella per escenificar l'entrada de Jesús a Jerusalem. Entrevista a Joan Vidal historiador i escriptor de Cubelles. La Moixiganga de Badalona es representa a l'església de Sant Maria des de fa 22 anys quan l'Esbart Albada va decidir portar la representació de la Moixiganga de Sitges a Badalona adaptant l'escenificació i incorporar els tradicionals Estaferms de la ciutat.

  • 54

    - 28/03/12

    BALL DE GITANES I ARMATS DEL TARRAGONÈS

    Ball de Gitanes i Armats del Tarragonès Els Ball de Gitanes estesos per Catalunya comparteix el nom i el seu origen però actualment podem classificar-los en dos grups diferenciats; els Balls de Gitanes de la Catalunya Vella o del Vallès i els Balls de Gitanes de la Catalunya Nova, del Penedès i el Camp de Tarragona. El Vendrell va ser l'escenari aquest any de la Trobada d'Armats de les comarques tarragonines. Un dels grups més peculiar tarragonins son els Armats del Pla de Santa Maria que utilitzen mascares amb un origen incert. Entrevista a Joan Soler i Amigó, escriptor, pedagog, director de la redacció del Tradicionari i Premi Nacional de Cultura Popular 2006. Visitem el taller de Joan Iniesta, constructor d'imatgeria festiva amb taller a Tortosa que recentment ha obert botiga al casc antic de la capital de la Terres de l'Ebre.

  • 53

    - 22/03/12

    PASSIÓ DE CERVERA I SERRALAVELLA A ULLASTRELL

    Serralavella és una tradició que s'ha mantingut viva al poble d'Ullastrell durant generacions. Cada any, just al mig de la quaresma, la canalla del poble surt a fer una capta cantant per les cases. La Passió de Cervera és una de les més antigues d'Europa i es remunta al segle XV. L'espectacle és una tradició arrelada que uneix generacions en un teatre amb capacitat per a 2000 persones. Entrevista al històric graller Jordi Inglés "Bero" del Vendrell. Els Gegants Lladrefaves de Valls viatge fins a Picamoixons per rememorar l'antiga tradició d'anar cada any a la Festa Major de Sant Josep d'aquest poble de l'Alt Camp.

  • 52

    - 15/03/12

    LES PASSIONS D'OLESA I D'ULLDECONA-ENTREVISTA JOSEP TOMÀS ALVARÓ

    Les Passions d'Olesa i d'Ulldecona tenen els seus origens al segle XVI i s'han convertit en una tradició que passa de pares a fills. Uns espectacles que cada any omplen els teatres de milers de persones i que són una icona identificativa de les seves poblacions. Entrevista a Josep Tomàs Alvaró, que porta més de 30 anys ballant bastons a Vilanova i la Geltrú, ha estat portant de la bandera dels Tres Tombs i activista del Carnaval.

  • 51

    - 08/03/12

    SANT MEDIR A GRÀCIA I LA CASA DELS ENTREMESOS

    El Palau Moja de Barcelona acull l'exposició "Capgrossos, pigues i berrugues. Figueres, Olot, Vic i els seus esparriots". Una mostra d'elements festius on per primer cop es poden veure aquests tres capgrossos històrics i on s'analitza la figura festiva de l’esparriot. Cada 3 de març els barcelonins celebren Sant Medir. Com mana la tradició un total de 26 colles surten al carrer a cavall, en carruatges i camions a llençar caramels. Al migdia les colles es desplacen fins a l'Ermita d'aquest sant de Sant Cugat de Vallés. Des de fa pocs anys el districte de Ciutat Vella de Barcelona ha recuperat la Casa dels Entremesos, un projecte llargament reclamat on s'exposen els gegants i entremesos històrics. Entrevista a Mª Àngels Montaner, presidenta de l' l'Associació Amics de les Enramades de Sallent.

  • 50

    - 01/03/12

    LA BOTA DE TARRAGONA I LES FESTES DE LA LLUM DE MANRESA

    La Bota de Tarragona i les Festes de la Llum de Manresa El Carnaval de Tarragona segueix un ritual del segle XIX; la plantada i cremada de la Bota que té lloc a plaça de la Font. Antigament el gremi de Boters de Tarragona per Carnaval construïen un bota de grans dimensions a la plaça de la Font, que cremaven l'últim dia del Carnaval conjuntament amb les restes del rei Carnestoltes. Les Festes de la Llum de Manresa recorden el miracle que segons la tradició l'any 1345 va posar fi al conflicte entre la ciutat i el bisbe de Vic per la construcció de la sèquia que abastis la ciutat d'aigua. Els Manresans des de fa tres anys representen a L'església del Carme el Misteri de la Llum, un espectacle de caire litúrgic a semblança medieval. El Taller Gabins de Torelló es dedica a la escultura festiva des del 1986, construint i restaurant gegants i capgrossos per les festes però també fa reproduccions a diferents escales. Entrevista a Albert Segura, president dels Amics del Camell de Molins de Rei.

  • 49

    - 23/02/12

    MERENGADA, LES COMPARSES DE VILANOVA, L'ENFARINADA A GODALL I MIA MUNTANER

    El Carnaval és un moment de transgressió que en algunes poblacions es manifesta en batalles i guerres festives al carrer. La Merengada el dijous gras que es va originar fa quaranta anys quan un pastisser de Vilanova i la Geltrú va treure al carrer una gran merenga anomenada Glòria perquè els escolars s'emmascaressin. Les Comparses de Vilanova que es celebren el diumenge de Carnaval a la capital del Garraf, és un espectacle impressionant on milers persones, ells amb barretines i elles amb mantó de Manila, surten al carrer a llençar tones de caramels. L'Enfarinada a Godall s'ha conservat tot i la prohibició franquista en un fet paradigmàtic on cada any la gent de la població surt al carrer a llençar-se milers de quilos de farina. Entrevista a Mia Muntaner, primera dona Carnestoltes del Carnaval de Sitges.

  • 48

    - 16/02/12

    CARNAVAL DE TORELLÓ I SANTA EULÀLIA A LES ROQUETES

    Carnaval de Torelló i Santa Eulàlia a les Roquetes El Carnaval de Torelló, conegut com el Carnaval de Terra Endins, és un dels més populars de Catalunya i s'inicia des de fa més de 30 anys amb l'Assalt al ple municipal i la proclamació de la república de la barrila. Les Roquetes del Garraf és un nucli jove de Sant Pere de Ribes nascut als anys 60 que ha recollit els fruits de la tradició de la comarca en una cercavila que surt al carrer per Santa Eulàlia. La nau de Can Cata de Torelló esdevé durant mesos el punt de trobada dels carrossaires que preparen les plataformes que sortiran pel Carnaval de Torelló. Entrevista a Juanma Hidalgo, speaker Cos Blanc de Salou.

  • 47

    - 09/02/12

    SANT ANTONI A ASCÓ I SANT BLAI A LA FATARELLA

    La vila d'Ascó celebra per Sant Antoni les tradicionals curses de cavalls, matxos i rucs al carrer dels Clots, un espectacle tradicional molt popular a les terres de L'Ebre. Sant Blai és el patró de la Fatarella hi en aquest poble de la Terra Alta ho festegen intensament els majorals amb les tortades, la subhasta de la llenya, la plega i la dansada de la jota. Entrevista a Daniel Cañellas, president de l'Agrupació de Balls Populars de Torredembarra.

  • 46

    - 02/02/12

    EL PELEGRÍ DE TOSSA i EL BALL DE BASTONS DE RIBES

    La vila de Tossa de Mar des de l'any 1400 renova el Vot a Sant Sebastià i envia un pelegrí a la capella d'aquest sant a Santa Coloma de Farners. Un miler de persones acompanyen el pare pelegrí i recorren els 80 kilòmetres per renovar el vot. El Ball de Bastons de Ribes per Sant Pau surt a ballar per les masies del poble. Una tradició que data del segle XIX i que manté viva any rere any la colla més veterana de Sant Pere de Ribes. Entrevista a Xavier Orriols. Historiador i constructor d'instruments tradicionals. Membre dels Ministrils de Vila-nova i professor de l'Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat.

  • 45

    - 26/01/12

    BALL DE CIRI DE TARADELL, EL PI DE MATADEPERA I ELS GARROFINS DE MOIÀ

    BALL DE CIRI DE TARADELL, EL PI DE MATADEPERA I ELS GARROFINS DE MOIÀ Sant Sebastià és el patró de moltes viles catalanes tot i que es celebra de forma diferents. Matadepera la germandat de Sant Sebastià baixa un pi per plantar-lo a la plaça de Cal Baldiró, tot un ritual que es converteix en una festa. El Ball de Ciri de Taradell és una dansa ritual on antigament administradors de la festa simbolitzaven el canvi de poder amb el traspàs dels ciris i les almorratxes. Entrevista a Pere Coll de Sant Pere de Ribes historiador, geògraf i bibliotecari. Membre del Ball de Diables de Ribes i de la Colla Jove dels Castellers de Sitges. Moià, al Bages, per Sant Sebastià dansen el Ball dels Garrofins, un dansa única a Catalunya que es balla des del segle XVII en motiu del Vot que el poble va fer al sant per salvar-los de la pesta que assolava Catalunya en aquells temps.

  • 44

    - 19/01/12

    LA SANTANTONADA DEL FORCALL I L'ENCAMISADA DE FALSET

    Per Sant Antoni a la comarca del Ports la Santantonada més coneguda és la del Forcall amb la construcció de la Barraca i el posterior teatre populars pels carrers del poble dels dimonis anomenats Botarges, que finalitza amb l’encesa de la barraca. En canvi Falset, per Sant Antoni, commemora la victòria dels falsetans davant les tropes franceses amb l'Encamisada que segons la lleguenda, aprofitant la boira i camuflats amb camises blanques van sortir victoriosos de la batalla i els falsetans aconsegueixen vèncer el setge a la vila Entrevista a Xavier Falip que durant anys ha estat al capdavant dels Diables de Tarragona. Per acabar veurem un tast del Cos de Sant Antoni de Vila-seca i dels Tres Tombs de Valls.

  • 43

    - 12/01/12

    LA FESTA DEL PI DE CENTELLES I ELS TRES TOMBS

    La Festa del Pi de Centelles, declarada per la Generalitat Festa Patrimonial d'Interés Nacional, reuneix cada any més de 300 galejadors que fan el ritual anual de tallar el pi i portar-lo fins a l'església de Centelles. La bandera dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú al segle XVIII era el símbol de la victòria de les curses que es feien al voltant de l'església de Sant Antoni. Actualment, les curses s'han substituït pels Tres Tombs i la bandera canvia de mans amb un ritual protocolari. L'Esbart de Sant Julià de l'Arboç ha celebrat el 50 aniversari de la seva activitat ininterrumpuda amb una actuació al Teatre del Centre com a homenatge al desaparegut tarragoní, Jaume Guasch, que en va ser director. Entrevista a Josep Bargalló, historiador i estudiós sobre la cultura popular, el teatre popular i el fet casteller. És membre de la colla castellera Nois de la Torre, del Ball de Diables i del grup de portadors del Drac Virgília de Torredembarra.

  • 42

    - 29/12/11

    LA FIA-FAIA A BAGÀ. EL QUINTO.

    La Fia-Faia és una festa precristiana que es celebra pel solstici d'hivern. El ritual per aturar l'avenç de la foscor s'inicia amb la pujada a la muntanya. Un cop s'ha fet fosc, s'encenen les faies i els portants les baixen fins a Bagà, on es repeteix el ritual anual de cremar les faies a la plaça porxada i saltar els focs. El Quinto és un joc tradicional de les dates nadalenques que es juga a les comarques gironines, al Vallès i al Garraf. El joc és molt similar al bingo però els números son cantats pel “lloro” que els anuncia amb dites i acudits que els dóna un toc d'humor i converteix el joc en una festa. Entrevista a Roser Reixach, membre fundadora de l’associació Solc i del grup Dansa i Tradició que es dedica al manteniment de les danses i tradicions de Prats de Lluçanès.

  • 41

    - 22/12/11

    SANTA LLÚCIA A GELIDA I EL PESSEBRISME A TARRAGONA

    - Santa Llúcia a Gelida es viu intensament des de les cinc del matí quan s'encenen els focs que escalfaran les calderes de la tradicional escudella. Durant tot el dia, els gelidencs passen a veure l'elaboració d'aquest plat que més tard es repartirà a tothom a la plaça de l'església. - L'Associació dePessebristes de Tarragona amb 82 anys d'història és una de les més veteranes de Catalunya. A la seva seu s'hi confeccionen diorames de pessebres que fan els seus associats. Des de fa dos anys, a més a més, organitzen tallers per transmetre aquesta tradició a les noves generacions. El Cant de la Sibil·la es representa a la Catedral de Santa Maria de l'Alguer durant la missa del gall. Una representació que fou prohibida pel concili de Trento però que a l'Alguer i a Mallorca sobrevisqueren. Entrevista a Josep Batet,membre de Unió Anelles de la Flama de Valls.

  • 40

    - 15/12/11

    FALCONS DE VILAFRANCA I CARASSA DE BARCELONA

    Els Falcons de Vilafranca celebren a principis de desembre el seu aniversari amb una exhibició al teatre del Casal de Vilafranca del Penedès. Aquesta actuació serveix perquè els ex-components de la colla puguin tornar a fer falcons per un dia i al mateix temps per provar d'aconseguir coronar les seves màximes construccions. La Carassa de Barcelona és històricament un símbol de les festes de nadal de la capital del principat. Antigament, en algunes catedrals i basiliques les carasses estaven penjades sota l'orgue i pels vols de Nadal llençaven caramels per la boca. En l'actualitat i per recordar aquesta tradició, una Carassa construïda l'any 1988 per Manel Casserras surt pel barri gòtic de Barcelona llençant caramels per la boca perque la canalla els pugui recollir. Els terrisaires de Caldes de Montbui fan caganers personalitzats. La família amb cinc generacions lligades a les figures dels pessebres treballen durant setmanes al seu obrador, per tenir llestos aquests caganers singulars, que antigament van néixer com a símbol de fertilització de la terra. Entrevista a Josep Coll conegut com a "Peco Xic" de Sant Pere de Ribes, que és cap de Colla dels Diables i membre de l'organització del Pessebre Vivent de Ribes.

  • 39

    - 07/12/11

    SANT NICOLAU A CABACÉS i EL PESSEBRE VIVENT DE CORBERA DE LLOBREGAT

    A Cabacés, a la comarca del Priorat, la canalla surt al carrer per Sant Nicolau a fer la capta, un ritual que ha passat de pares a fills.La Penya del Corb acull el pessebre vivent de Corbera de Llobregat, el més antic de Catalunya i que enguany celebra la seva cinquantena edició. El Lutier Francesc Sans, al seu taller de Sant Jaume de Llierca, fabrica gralles, tarotes, sacs de gemecs i flabiols entre d'altres instruments.Entrevista a Alfons Màrquez, casteller i portant del Drac de Vilanova i la Geltrú viu de ben aprop la cultura popular i tradicional.

  • 38

    - 01/12/11

    SANTA CECÍLIA AMB LA BANDA D'ALCANAR i AGRUPACIÓ DE BESTIARI FESTIU DE CATALUNYA

    L'Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya fa 15 anys que es va constituir, per coordinar-se i unir interessos comuns. L'entitat ho commemora enguany amb una trobada a Santa Fe del Penedès, població on van fer la primera reunió. Santa Cecília és la patrona dels músics i per celebrar-ho, cada any, la Banda Municipal d'Alcanar fa una cercavila pel poble per recollir els músics que s'incorporen a la formació. En Miquel Àngel Ortiz, conegut com a Xixo, és un dels lutiers més reconeguts de Catalunya. Al seu taller de Sant Pere de Riudebitlles hi construeix tarotes, sacs de gemecs, flabions, timbals i gralles, i actualment treballa en el perfeccionament d'aquests instruments. Entrevista a Marc Galí, terrassenc i president de la Coordinadora de Balls de Bastons de Catalunya.

  • 37

    - 24/11/11

    CARNAVAL DE VILANOVA, CARETES PATUM I INVIDENTS MÓN GEGANTER

    El Ball de Malcasats del Carnaval de Vilanova i la Geltrú ha participat enguany al "Bath International Mummers Unconvention", a Anglaterra, com a grup convidat per mostrar aquest ball popular parlat que consisteix en parelles mal avingudes que van exposant els seus problemes davant l'autoritat en un to satíric i divertit. Els Geganters de Sant Vicenç de Montalt, al Maresme, porten a terme des del 2009 un projecte d'integració dels invidents al món geganter que va començar quan en Pedro Curado, un invident, va decidir portar els gegants. Un dels símbols de la Patum de Berga és la careta que duen els Plens. El taller de la família Camps fa tres generacions que es dediquen a confeccionar aquest part de la indumentària patumaire que ha esdevingut també un article preuat pels amants d'aquesta festa. Entrevista a Josep Maria Porta, president de l'Associació de Pessebristes de Catalunya, vinculat al teatre amateur i a la recuperació de les festes vilanovines.

  • 36

    - 17/11/11

    BALL DE FAIXES DE SANT MARTÍ I LA JOTA DE XERTA

    La Jota Xertolina és una dansa que cada any es balla a la plaça major per Sant Martí a Xerta. Interpretada per la Xaranga de Paüls és dansada primer pels Xertolins vestits amb la indumentària tradicionals i a continuació la gent del poble. A Vilafranca del Cid encara recorden la figura del “Faixeiro”, que era l'encarregat d'anar a vendre les faixes fabricades als telers de la comarca dels Ports per tot l'estat espanyol. La Família Vicente Escuder porta nou generacions fabricant faixes en aquesta localitat. Sant Martí de Tous van recuperar fa mig segle el Ball de Faixes, una dansa antiquíssima que recull el Costumari de Joan Amades i que per Festa Major cada any torna a sortir al carrer. Entrevista a Vicenta Pallarès , Presidenta Acció Cívica Calderina que ens parla del Corpus de Caldes de Montbui.

  • 35

    - 10/11/11

    FIRA DE MANRESA i LES FAIXES DE MORELLA

    Ruben Boix és l'últim artesà de les conegudes FAIXES MORELLANES i els seus telers amb més de 150 anys d'història fan cada setmana faixes per castellers, falcons i portants de gegants i bestiari de tot Catalunya. La FIRA DE MANRESA ha estat l'escenari de la presentació de dos treballs de músics reconeguts, en Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries i Pep Gimeno “Botifarra” per un costat i els Ministrils del Raval de Terrassa per l'altra. Entrevista a Salvador Fa, membre de l'Esbart Dansaire de Tarragona que ens parla del seguici tarragoní.

  • 34

    - 03/11/11

    FESTES DE SANT NARCÍS DE GIRONA i SANT SIMÓ A MATARÓ

    Fal·lera Gironina és l'entitat encarregada d'obrir les Fires i Festes de Sant Narcís, amb la cercavila dels Gegants de la ciutat. Un cop a la plaça del vi, s'hi afegeix la resta d'elements de la ciutat: l'Àliga, el Beatusaure i en Gerió. L'Ermita de Sant Simó es va construir fa 400 anys als afores de Mataró i era un punt de trobada dels pagesos i pescadors de la zona. Actualment per Sant Simó tot Mataró hi va per participar dels nombrosos actes populars i a comprar el sabre de Sant Simó. Són moltes les hipòtesis de l'origen dels panellets, però a Catalunya, a les Balears i al País Valencià molts pastissers n'elaboren per la festivitat de Tots Sants. El pastisser Jaume Blanch ens obre les portes del seu obrador per veure'n la seva elaboració. Entrevista a Tere Almar, directora artística de la Fira de Mediterrània de Manresa, que se celebra a la capital del Bages.

  • 33

    - 27/10/11

    LES CASTANYES DE VILADRAU i FESTA MAJOR DE SANT MARTIRIÀ DE BANYOLES

    La cooperativa de les Castanyes de Viladrau està recuperant els castanyers del Montseny perquè les finques tornin a ser productives i perquè la castanya catalana sigui reconeguda. Ara que s'acosta Tots Sants és una bona ocasió per tastar-les. Les competències de cobles, anomenades popularment CoCo, és l'acte principal de la Festa Major de Sant Martirià a Banyoles. La plaça Major acull les quatre cobles que es disputen l'admiració del públic. Entrevista a Salvador Palomar, estudiós de la cultura popular, membre de l'entitat Carrutxa i tècnic de cultura de l'Ajuntament de Reus. Per acabar, visitem la vilafranquina Dolors Sans, que porta més de 23 anys construit bestiari i gegants per les festes catalanes i que ens obre les portes del seu taller per conèixer la seva feina.

  • 32

    - 20/10/11

    FIRA DE SANTA TERESA DEL VENDRELL, EL RUC DE LA GRANADA i CAPVUITADA A CALDES

    El Vendrell celebra, des de fa 182 anys, la Fira de Santa Teresa, una mostra d'origen agrícola que amb els anys s'ha transformat en una fira multisectorial que ha esdevingut al mateix temps un marc per la mostra del folklore viu de la vila. El Ruc de la Granada es va construir fa anys per recordar la llegenda que envolta el campanar del poble. Segons diu la història un pagès va fer pujar el seu ruc amb una corda fins dalt del campanar per menjar un lletsó. Actualment es representa la llegenda amb un espectacle de foc. Entrevista a Joan Frigola, President de l'Associació de la Fira de Sant Martirià de Banyoles, que porta més de 30 anys vincultat a l'organització de la Fira. La Capvuitada de Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, és un aplec amb història que s'inicia amb la pujada dels carros fins al Santuari del Remei, un escenari on els balls populars i les sardanes seran els principals elements festius.

  • 31

    - 13/10/11

    FALCONS DE VILANOVA i LA CONSTRUCCIÓ DE SANTS A OLOT

    - El cisteller Josep Mercader, de Torroella de Montgrí, planta i treballa el vímet per fer qualsevol peça artesanal, i enguany per l'acte de l'arribada dels Pirates i Corsaris a l'Estartit ha realitzat un drac amb les tècniques artesanals de la cistelleria. - Els Falcons són un dels elements més desconeguts dels seguicis festius de Catalunya, i en moltes ocasions son comparats amb els castells, tot i que els seus orígens són molt diferents. Els Falcons de Vilanova celebren cada any la seva diada, on es poden veure les evolucions de les seves figures. - Olot és anomenada la ciutat dels Sants. La gran concentració de tallers de construcció de Sants durant el segle XX va fer d'aquesta població un dels centres més importants de construcció d'imatgeria religiosa que ha perdurat fins a dia d'avui. - Entrevista al manresà Carles Jodar, vinculat al món festiu amb els Tirallongues de Manresa, Xàldiga, el taller de Festes, i la Moscada Infantil.

  • 30

    - 06/10/11

    LA MISERICÒRDIA DE REUS I EL CANÓ DE LA BARCELONETA

    - La segona festa major de Reus és la Misericòrdia, l'origen rau en la creença de l'aparició de la Mare de Déu l'any 1592. Actualment se celebra amb un seguici on destaquen la mulassa i els gegants centenaris. El barri de la Barceloneta té una tradició singular, la sortida del Canó per la Festa Major de Sant Miquel. La tradició, importada de França per un veí del barri, es va instaurar a principis del segle XX i actualment gaudeix de molta popularitat. - Sergi Salvó realitza al taller Iakaré, figures festives que es caracteritzen per ser úniques, artesanals i exclusives. - Entrevista a Pau Plana, llicenciat en història de l’art i tècnic de gestió cultural. Instrumentista de gralla i flabiol i tamborí. Creador i director d’El Dragabales, una de les úniques revistes al voltant del món dels diables. És membre fundador de diverses entitat festives i ha estat un dels responsables de la recuperació de diferents elements de la cultura tradicional de Lleida.

  • 29

    - 29/09/11

    SANTA TECLA A TARRAGONA i SITGES

    Santa Tecla se celebra especialment a Tarragona i Sitges. La mostra de folklore viu i la baixada de l'Àliga són dos dels actes més importants de la programació tarragonina en motiu de la seva festa major. Sitges, tot i ser la festa major petita, el seu seguici es viu amb intensitat, i és per molts sitgetans la festa gran de la població. Entrevista a Mariano Borrero, cap de colla històric dels Xiquets de Tarragona, que enguany ha estat nomenat perpetuador d'honor de les Festes de Santa Tecla.

  • 28

    - 22/09/11

    FESTA DE L'ARRÒS DE DELTEBRE I LA FESTA MAJOR DE SOLSONA

    Deltebre celebra des de fa 10 anys la Festa de l'Arròs, l'antic ritual de plantar i recollir l'arròs, que s'ha convertit ara en una celebració on els més veterans ensenyen als novells aquesta feina perduda degut a la mecanització del camp. A la tarda continua la jornada amb el concurs de Jota improvisada, acompanyats de la música dels membres del grup Quico el Cèlio, lo Noi i el Mut de Ferreries. La Festa Major de Solsona, dedicada a la Mare de Déu del Claustre, es remunta a l'any 1653, i té com a principal incentiu els improperis que ballen a la plaça Major, el punt d'unió entre els dos nuclis històrics de la Vila: el feudal i l'eclesiàstic. Entrevista a Jordi Cubillos, sitgetà i estudiós de la cultura popular en el seu vessant festiu, ha publicat estudis i és membre del consell de redacció de la revista sitgetana de cultura popular La Xermada.

  • 27

    - 15/09/11

    FESTES DEL TURA D'OLOT i FESTA MAJOR A LES BORGES DEL CAMP

    Olot celebra en motiu de la Mare de Déu del Tura la seva festa major, un esdeveniment que té el seu punt àlgid en els balls dels Gegants, “Cabeçuts” i Cavallets que dansen a la plaça Major. Uns balls que només uns privilegiats poden arribar a dansar, en alguns casos després de més de catorze anys d'espera. La Festa Major de les Borges del Camp, cada 7 de setembre a la nit, realitza el ritual d'anar a buscar la Mare de Déu de la Riera que es troba en una ermita a fora de la població, acompanyats dels peculiars diables borgencs que escenifiquen la lluita entre el bé i el mal. El Diables de les Borges del Camp no porten un vestits usuals, sino que són confeccionats especialment per cada persona i amb una tècnica propia de la població. La Familia Pi elabora com mana la tradició els vestits amb roba de sacs d'avellanes i siluetes cosides de felpa. Entrevista al lleidatà Ramon Fontova, músic i estudiós dels balls, danses i figures del seguici festiu de la ciutat de Lleida.

  • 26

    - 05/07/11

    TROBADA NACIONAL DE BASTONS I CERCAVILES A VALLS I VILANOVA I LA GELTRÚ

    La capital de l'Alt Camp celebra la seva Festa Major per Sant Joan, amb un seguici que s'ha recuperat al llarg dels anys. Gegants centenaris, Diables, Drac, Moixiganga i una espectacular Mulassa són alguns dels elements que composen la cercavila del “Tomb pel poble”. La Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya es realitza des de fa 36 anys en alguna població del principat. Enguany els Bastoners de Llorenç del Penedès han estat els encarregats d'organitzar aquesta trobada amb 63 colles amb un total de 2.000 bastoners. Entrevista a Lluís Puig, director del Centre de Promoció de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya. Per acabar, tradicionals festes de Sant Pere al barri de baix-a-mar de Vilanova i la Geltrú, amb la seva processó de barques, i cercavila d'anada i tornada.

  • 25

    - 28/06/11

    LA PATUM DE BERGA

    Una de les festes més conegudes del patrimoni festiu català és la Patum de Berga, una representació sacro-històrico-popular nascuda i derivada de les antigues representacions de teatre medieval, i que se celebra durant la setmana de Corpus. La plaça de Sant Pere de Berga és l'escenari principal de la Patum, on els seus elements festius: els Turcs i Cavallets, les Maces, els Àngels, les Guites, l'Àliga, els Nans, els Gegants i els Plens; es llueixen i ballen al so del Tabal o de la banda de música. Per conèixer la Patum de Berga hem parlat amb un historiador de la festa, Ramon Felipó; amb el director de la Cobla-Banda Pirineus, Sergi Cuenca; amb un dels responsables del projecte "Sons de Patum", Jordi Boixareda; amb el cantant de Brams, Francesc Ribera "Titot"; i amb Josep Freixas, que durant 50 anys ha vestit els Plens de la Patum.

  • 24

    - 23/06/11

    LES FALLES DE DURRO, EL BALL DE GITANES DE SANT VICENÇ DE CASTELLET i ELS CORS DE LA BARCELONETA

    La baixada de Falles és una tradició molt arrelada a la Vall de Boí. Els homes i dones del poble de Durro cada any pugen fins a l'ermita de Sant Quirc, i quan es fa fosc comencen el ritual d'encendre el Faro i les falles, per baixar la muntanya corrent fins entrar al poble. Antigament els Cors de la Barceloneta sortien del seu nucli per Pasqua Granada a visitar altres poblacions del pla de Barcelona per tornar el Dilluns de Pasqua. Actualment només un dels vint-i-tres cors surt al carrer a cantar, i la festa s'ha transformar en una desfilada de les colles que, acompanyades de bandes, xarangues i batucades, ballen pels carrers de la Barceloneta. Les comarques del Vallès tenen una dansa de gran tradició; el Ball de Gitanes. Però al Bages, concretament a Sant Vicenç de Castellet, fa 20 anys també van recuperar aquesta dansa amb una història més que centenària en aquesta vila.

  • 23

    - 16/06/11

    TRABUCAIRES i SANT FELIU DE PALLAROLS

    Els Trabucaires són una de les tradicions catalanes més arrelades a la Catalunya central, i en els últims anys s'han estès per tot Catalunya. Des de fa uns anys la major part de les colles es troben per gaudir de les galejades, enguany a Vila-seca. La Festa Major de Sant Feliu de Pallarols, a la comarca de la Garrotxa, treu al carrer el ball dels cavallets, els gegants i la mulassa, que dansen el Ball Pla, el Contrapàs, la Sardana Curta i el Mata-degolla. Una festa declarada per la Generalitat de Catalunya Festa Patrimonial d'Interès Nacional. Tot seguit, entrevista a Daniel Villarubias: historiador, músic i estudiós del folklore d'Igualada. Per acabar, parlem amb Ramon Aumedes, escultor del taller Sarandaca de Granollers.

  • 22

    - 09/06/11

    BASTONERS DE GAVÀ, EL TIMBALER DEL BRUC i ELS CAPGROSOS DE TERRASSA

    Els Bastoners de Gavà van crear la colla l'any 2008. Des d'aquest any organitzen una trobada de bastoners per veure la diversitat i característiques de les colles catalanes. En aquesta ocasió les colles de Vilafranca, l'Arboç, Montblanc, Cervelló i el Raval han estat les protagonistes al costat de la colla amfitriona. La població del Bruc celebra des de fa 25 anys la Festa del Timbaler del Bruc per commemorar la llegenda del noi de Santpedor que gràcies a la reverberació del so del timbal va fer creure que el nombre de soldats era molt superior al de l'exèrcit francès. Entrevista a Jordi Grau, constructor de capgrossos, dracs i gegants, que ens explica la tradició a Terrassa d'escollir anualment un terrassenc per immortalitzar-lo en una figura de capgròs. Per acabar coneixerem en Xavier Orriols, constructor d'instruments tradicionals que ens mostrarà com des de fa més de 30 anys torneja la fusta per construir gralles.

  • 21

    - 02/06/11

    MOSTRA DE DRACS A TERRASSA i EXPOSICIÓ DE LA PATUM

    La Festa Major del barri de Sant Pere de Terrassa té com a principal protagonista la Papallona de Terrassa, un element de la cultura popular i tradicional poc freqüent, que enguany ha convidat a la seva trobada el Drac Hamet de Baó, el Godrac de Mataró i la Cuca de la Maurina. La Patum de Berga és una manifestació que ha sofert pocs canvi durant segles. Una exposició al Museu Etnològic de Catalunya acull una mostra on es fa un ampli repàs de les peces més antigues d'aquesta festa berguedana, que està considerada per la Unesco Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Tot seguit, entrevista a Rafel López-Munné, fotògraf tarragoní que ha seguit les festes més importants amb la seva càmera. I per acabar, Emili Arbonés, de Falset, continua l'ofici de baster gràcies a la Festa dels Tres Tombs que ha fet revifar l'art de treballar el cuir.

  • 20

    - 26/05/11

    BESTIARI DE MONTBLANC i L’EMBARCADA DEL VENDRELL

    Les entitats de cultura popular i tradicional son en moltes ocasions les encarregades de recuperar i mantenir els balls i entremesos dels seguicis de les festes catalanes. A Montblanc, els Amics del Gegants, fa 30 anys que van recuperar la Mulassa, una peça històrica dels bestiari montblanquí. Una efemèride que festegen amb el convit d’altres peces com el Bou de Vic, el Beatusaurus de Girona o els Cavallets del Corpus de Lleida. Una altra entitat que celebra aniversari és L’Embarcada del Vendrell, una entitat nascuda fa 5 anys a la capital del Baix Penedès amb l’objectiu de recuperar i mantenir els balls blancs de la població. En motiu d’aquest aniversari de l’entitat han organitzat una cercavila amb els seus balls i balls convidats com els Ball de Gitanes de Vilafranca o el Ball de Pastorets de Sitges. Tot seguit, entrevista a Ramon López d’Associació del Drac d'Or de l'Hospitalet i per acabar visitarem l’Agrupació de Balls Populars de Sitges per conèixer com es confecciona el vestuari dels balls i dels gegants.

  • 19

    - 19/05/11

    FESTA DE MOROS I CRISTIANS DE LLEIDA I LA CREMADA DEL DIMONI DE BADALONA

    Les Festes de Moros i Cristians de Lleida és l'única d'aquestes característiques que se celebra a Catalunya i té uns orígens molt més antics que les conegudes del País Valencià. La capital de la terra ferma va recuperar aquesta festa fa 16 anys, i durant tot un cap de setmana la ciutat viu immersa en una celebració on els dos bàndols, sarraïns i cristians, són els autèntics protagonistes. La Cremada del Dimoni de Badalona és des dels anys 40 un símbol de la ciutat i l'acte central de la Festa de Sant Anastasi. Des de la instauració de la democràcia, el seguici previ a la cremada ha anat evolucionant fins arribar a una cercavila participativa i amb gegants centenaris que acompanyen la gent fins davant de la platja de Badalona, on té lloc la Cremada del Dimoni. Tot seguit, entrevista a Ramon Fontdevila, que la passada legislatura va dirigir el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. I per acabar, coneixerem dos dissenyadors gràfics, Judith Antolin i Raul Ramos, que expliquen quins són els passos a l'hora de dissenyar la imatge corporativa d'una festa.

  • 18

    - 12/05/11

    FESTA MAJOR DE LLEIDA i SETMANA MEDIEVAL DE MONTBLANC

    mira'l a

    La ciutat de Lleida comença la seva Festa Major de Sant Anastasi amb la sortida del Seguici des de la Paeria. Una cercavila que té elements centenaris, com els seus gegants Romans, o balls recuperats com la Moixiganga o el Ball de Moros i Cristians. Segons Joan Amades, la llegenda de Sant Jordi va tenir lloc a Montblanc, per aquest motiu la vila ducal celebra des de fa 24 anys la Setmana Medieval que aglutina tota mena d'actes i espectacles que fan tornar la vila als seus temps d'esplendor. Tot seguit, entrevista a Mario Igual de la Pirotècnica Igual. Una empresa que ha exportat els seus espectacles pirotècnics a tot el món. Per acabar, entrevista a Jaume Aluja, que ens parla de la Festa de Moros i Cristians de Lleida.

  • 17

    - 05/05/11

    CARAMELLES DE SÚRIA i TRES TOMBS DE VALLS

    Súria és la capital catalana de les caramelles per la seva antiguitat i pel gran nombre de participants que aplega aquesta festa tradicional de cant i dansa. Aquesta integració de música i ball converteix els carrers i places de la vila en escenaris privilegiats per veure aquest patrimoni cultural festiu, que té la seva primera referència escrita al segle XVI, però que s'ha anat transformant al llarg dels anys. Valls celebra cada any els seus Tres Tombs, però enguany ha estat un any especial, i no només per les decennals, sinó perquè s'ha convertit en la seu de la Trobada Nacional dels Tres Tombs de Catalunya, un honor que algunes poques viles privilegiades poden ostentar. Tot seguit, entrevista a la sitgetana Alba Gràcia, que ha publicat el llibre “I tu, dona, vols ser Llucifer?”, on recull les seves reflexions sobre el paper de les dones a les festes i tradicions. Per acabar visitarem el taller de Sedo Garcia, al Pla de l'Estany. Lutier instruments tradicionals de prestigi que ha dedicat tota una vida a fer banjos, guitarres, mandolines, llaüts, violins i violes de roda.

  • 16

    - 28/04/11

    DANSA DE LA MORT DE VERGES i LA PROCESSÓ DE MATARÓ

    Verges, al Baix Empordà, és coneguda per la seva DANSA DE LA MORT i per ser la vila natal de Lluís Llach. Curiosament, aquests dos símbols són els principals elements que enguany han portat molta gent a veure la Processó de Verges, on un dels elements més importants és la Dansa de la Mort, i Lluís Llach n'és el director artístic. També veurem la PROCESSÓ DE MATARÓ, on participen més de 1.000 persones amb onze passos que treuen les nou confraries o germandats, és una barreja de tradició catalana i andalusa que li dóna una personalitat pròpia. Tot seguit, entrevista a Carles Baches, membre de la Setmana Santa de Tarragona. Per acabar coneixerem el taller de Ventura & Hosta de Navata, que porten més de 30 anys fent figures de cartró relacionades amb el món festiu.

  • 15

    - 21/04/11

    MANAIES DE BESALÚ i TROBADA DE CAMPANERS D'OS DE BALAGUER

    Des del segle XVII, la Vila de Besalú celebra la processó dels Dolors creada per les antigues ordres Servites provinents d'Itàlia. Els personatges més singulars d'aquesta processó són els Estaferms, uns soldats d'origen medieval que Besalú ha mantingut durant segles. Os de Balaguer celebra des de fa 24 anys una Trobada de Campaners, un espai on es mostra aquest ofici ancestral. Un esdeveniment que reuneix més de 30 campaners que mostren aquest llenguatge comunicatiu que s'ha transmès generació rere generació. Tot seguit entrevista a Bienve Moya, escriptor, gestor cultural, recuperador de festes i Premi Nacional de Cultura Popular, atorgat per la Generalitat de Catalunya. Per acabar coneixerem els Currutacos, unes figures que en algunes poblacions, el Diumenge de Rams es pengen a les palmes i palmons de la canalla.

  • 14

    - 14/04/11

    TRES TOMBS A ANGLESOLA i ELS BÓBULS I MARGARIDASSES A SANT VICENÇ DE MONTALT

    Un dels Tres Tombs més importants de Catalunya son els Tres Tombs d'Anglesola amb un carro singular, el carro del Fato, que és un carro que se sorteja cada any amb tota la seva càrrega. Una festa que conjuntament amb la Fira Medieval i el Museu del Carro, reivindica els seus orígens i la vida dels seus avantpassats. Sant Vicenç de Montalt, al Maresme, ha recuperat una festa única a Catalunya que té dos personatges singulars, els Bóbuls i les Margaridasses, que donen nom a la festa. Aquests personatges, tapats amb màscares i esquellots al darrera, a més de sortir per Carnaval també sortien per Pasqua Florida, entraven a les cases pairals, agafaven algun objecte, i la gent els perseguia fins al carrer. D’aquesta manera aconseguien el seu objectiu, que tothom sortís a celebrar la festa i ningú es quedés a casa. Tot seguit, entrevista a Maria Eugènia Marrugat, recuperadora del ball de la Tornaboda, un ball típic de Carnaval a Gavà i Viladecans, que es va perdre durant segles i s'ha recuperat amb una feina intensa. Per acabar, veure com un artesà fon dues campanes de bronze a Os de Balaguer, amb la mateixa tècnica que s'utilitzava fa 2.000 anys.

  • 13

    - 07/04/11

    LA PASSIÓ D'ESPARREGUERA I ELS GEGANTS DE VILAFRANCA, SITGES I MATARÓ

    La Passió d'Esparreguera té la seva primera referència escrita ara fa 400 anys. Un tradició que a la vila del Baix Llobregat passa de generació en generació i es viu molt intensament per tota la població. Una obra de teatre que és més que això, és la Passió per la Passió. Aquesta setmana dues parelles de gegants centenaris, que surten en poques ocasions al carrer, han tornat a ballar. Els Gegants de Vilafranca i Sitges s'han trobat a la capital de l'Alt Penedès i hem conegut la seva història. A continuació i per no deixar els Gegants, parlarem amb Víctor Ligos, historiador i geganter apassionat, que ens explicarà qui és la Família Robafaves, el Desvetllament Bellugós, la Dormida o la Postal de Gegants, i què significa per Mataró. Per acabar, visitarem el taller de la família Castells, que ens explicaran com fan, des de fa 3 generacions, les figures de fang dels pessebres, en el seu taller situat a la frontera entre Barcelona i l'Hospitalet.

  • 12

    - 31/03/11

    FESTA DE LA FIL·LOXERA I FESTIVAL D'ESBARTS A IGUALADA

    La Festa de la Fil·loxera se celebra cada any a Sant Sadurní d'Anoia per rememorar la història de la plaga de la fil·loxera. Tot i que la festa és força jove, s'ha consolidat com la festa popular més important de la capital del Cava, amb un ritual que es viu intensament. L'Ateneu Igualadí va acollir enguany el Festival de Dansa Tradicional Catalana de la Roda d'Esbarts Setvetes, amb l'Esbart Egarenc, l'Esbart de Vilanova del Camí, l'Esbart Mediterrània de Sant Cugat del Vallès, l'Esbart Rocasagna de Gelida, l'Esbart Sant Genís de Taradell, l'Esbart Dansaire del Vallès i l'Esbart Olesà. Tot seguit, visitarem l'artesà Joan Vaqués, que és la quarta generació familiar que fabrica palmes i palmons de forma artesanal. I per acabar, entrevista a Xavier Orriols, musicòleg i folklorista que porta tota una vida dedicada a la música i a la reserva històrica del patrimoni festiu.

  • 11

    - 24/03/11

    GEGANTS DEL PI i LES FALLES DE BENICARLÓ

    Els Gegants del Pi de Barcelona segurament són els gegants més populars de Catalunya. Des de fa 17 anys, la colla gegantera que els duu organitza una Trobada de Gegants per les Festes de Sant Josep Oriol, on gegants de Catalunya i enguany també d'Andorra surten al carrer. Des de fa més de 30 anys, Benicarló celebra la setmana fallera que finalitza amb la Nit de la Cremà, on unes 13 falles cremen en diferents punts de la població del nord de Castellò. Tot seguit, entrevista a Manel Tomàs, president de la Coordinadora de grups de cultura popular de Terrassa, i per acabar reportatge de l'artesà Pere Arenas, que porta tota una vida dedicada a l'elaboració de les espardenyes de vetes.

  • 10

    - 17/03/11

    CARNAVAL DE SOLSONA I EL CAMELL DE MOLINS DE REI

    El Carnaval de Solsona és a nivell tradicional un dels més importants de Catalunya. Els gegants de Carnaval anomenats bojos son una sàtira dels gegants de Festa Major i surten al carrer els dies de Carnaval a repartir llenya a tort i dret. Nascuts a finals dels 70, actualment s'han convertit en un símbol de la capital del Solsonès. El Camell de Molins de Rei enguany compleix 30 anys de la seva recuperació. L'origen té lloc a les darreries del segle XIX, quan la població més humil de Molins de Rei va sortir al carrer a espantar als burgesos que sortien dels luxosos balls de Carnaval. Tot seguit, entrevista a Xavier Alsina de Caldes de Montbui, un apassionat de la Festa dels Tres Tombs d'aquesta vila del Vallés Oriental. Per acabar visitem El Ingenio, una botiga-taller amb més de 100 anys d'història d'on han sortit centenars de gegants i nans que avui en dia es poden veure per les festes majors catalanes.

  • 9

    - 10/03/11

    EL MOIXÓ FOGUER I LES COMPARSES DE VILANOVA

    Cada dissabte de Carnaval a la nit surt pels carrers el Moixó Foguer, un personatge nu i untat de mel que va dins d'una caixa amb plomes d'on surt de tant en tant. Una figura tradicional catalana que a Vilanova i la Geltrú han mantingut viva durant anys. El Carnaval vilanoví és l'únic declarat Festa Patrimonial d'Interès Nacional, i el seu dia de màxim esplendor són les Comparses, on unes 16.000 persones surten a llençar caramels durant tot el matí al so de la música del Turuta. Artur Gaya és el cantant del grup “Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries” que va neixer a Tortosa l'any 1992 i cultiva un concepte de música popular i festiva en el que conviuen tradició i modernitat. Els Carrosaires són una de les figures més importants de la major part dels Carnavals catalans, sense aquesta figura que treballa mesos abans, no seria possible les rues de Carnaval, i a Sitges des de fa més de 30 anys elaboren més de 40 carrosses per la rua de la disbauxa i l'extermini.

  • 8

    - 03/03/11

    CARNAVAL DE TORÀ I FESTA DELS TRAGINERS DE BALSARENY

    El Carnaval de Torà és un dels carnaval amb més personalitat de l'interior. La celebració s'emmarca en la Festa de la Llordera, que es remunta cap al 1750 on hi apareix una dansa pagana i la recollida de viandes casa per casa. Una festa que s'ha transformat amb els anys i l'han incorporat dins del seu Carnaval. La Festa dels Traginers de Balsareny reivindica la tradició de la població on els traginers eren un dels sectors més importants del nucli degut a la situació geogràfica. Jordi Grau és un constructor de Gegants, Nans i Bestiari de Terrassa amb més de 30 anys d'experiència amb la tradicional tècnica del cartró pedra. També entrevistem Pitu Rovira, de l'Àliga de Tarragona, un dels recuperadors de la festa tarragonina.

  • 7

    - 24/02/11

    FESTA DE L'ARRÒS DE BAGÀ I FESTA DE LA LLUM DE MANRESA

    Bagà, a la comarca del Berguedà, celebra cada segon diumenge de febrer la Festa de l'Arròs, una festa multitudinària que té el seu origen en l'Olla dels Pobres que se celebra en diverses poblacions catalanes. Un dels moments més esperats és la ballada del Ball Cerdà que inicia l'Esbart Cadí. La Festa de la Llum de Manresa té un seguici precedit pels gegants i nans centenaris que inicia el seu recorregut a l'església de la Mare de Déu del Carme i finalitza a la plaça Major, on tradicionalment s'encén la Tronada. A més, des de fa uns anys, la colla castellera Tirallongues de Manresa fa la pujada i baixada per les escales d'un pilar de 4. Tot seguit parlarem amb Paco Cruz, que ens explicarà l'inici de la Festa Major de Blancs-i-Blaus de Granollers, i per acabar veurem com l'artista Elias Àlvarez revoluciona la construcció de bestiari.

  • 6

    - 17/02/11

    SANTA EULÀLIA A BARCELONA I LES ROQUETES

    Santa Eulàlia se celebra a Barcelona i a Les Roquetes del Garraf, amb contextos diferents. La capital catalana va recuperar una festa històrica que actualment se celebra bàsicament a Ciutat Vella. En canvi Les Roquetes, un nucli de Sant Pere de Ribes nascut a finals dels anys 60, va decidir celebrar la seva festa major d'hivern en aquesta festivitat, sense tenir cap referència històrica. Totes dues manifestacions gaudeixen actualment d'un bon estat de salut, amb molta participació al carrer i amb actes tradicionals. Visitarem el taller de Ramon Boix, de Girona, on podrem veure la fabricació artesana del vestuari dels armats, estaferms i manaies. Per acabar, coneixerem l'Esbart Sant Jordi de Badalona, que any rere any manté viva la dansa tradicional catalana.

  • 5

    - 10/02/11

    DECENNALS DE VALLS, BARRACA DEL FORCALL

    Les festes decennals de Valls van acollir una MOSTRA DE GEGANTS d'un alt valor qualitatiu vinguts de Tarragona, Reus, Vilanova i la Geltrú, Mataró, el Vendrell, Vilafranca, Montblanc, Andorra entre altres poblacions, amb la curiosa història de la família Robafaves de Valls i Mataró. La Mostra de DIABLES I DIMONIS DE LES DECENNALS DE VALLS va ser l'escenari perfecte per veure la riquesa d'aquesta representació entre el bé i el mal, amb grups de fora de Catalunya; Santantonada del Forcall, Diablada de Bolívia, Fallers d'Andorra la Vella, Dimonis d'Alcúdia (Mallorca) i un correfoc entre colles històriques catalanes; Valls, Tarragona, Reus, Cervera i el Morell. LA BARRACA DEL FORCALL és una construcció al voltant del maio, un pi de més de 10 metres d’alçada, que es construeix amb llenya a la que després es calarà foc i que els participants travessaran per dins com un símbol atàvic de purificació. Per acabar, veurem com a Gavà van crear una cercavila festamajorenca des de zero.

  • 4

    - 01/02/11

    FESTA DE SANT PAU DE RIBES I DECENNALS DE VALLS

    L'ermita de Sant Pau de Sant Pere de Ribes manté encara l'esperit dels antics aplecs que es celebraven al Penedès històric. Per aquest motiu cada any una cercavila d'entremesos i balls populars fa la pujada i baixada a aquesta ermita de la comarca del Garraf com a acte tradicional de la FESTA MAJOR DE SANT PAU DE RIBES. Les festes DECENNALS DE VALLS, que es fan cada deu anys, acullen quasi bé 500 actes entre els quals podem veure la Mostra de Moixigangues i la presentació del Lleó de Valls, que ha realitzat el constructor de bestiari Lluís Musté. Per acabar parlarem Xavier Capdevila, músic osonenc i compositor de Sardanes.

  • 3

    - 27/01/11

    FESTA DEL PI DE MATADEPERA I LA CORRIDA A PUIG-REIG

    Al vallès occidental, la festa del Pi de Matadepera és una festa on cada any els veïns de la població porten un pi fins a la plaça del poble per realitzar el concurs de grimpaires. LA CORRIDA A PUIG-REIG és una celebració enmarcada en la Festa dels Tres Tombs que es celebra des de fa temps en aquesta vila del Berguedà. Tot el poble es concentra a les afores per veure les curses de cavalls i rucs, anomenades “La Corrida”, que acaba amb el joc de les anelles. També veurem una entrevista Lluís Maria Moncunill que ha escrit el llibre del Ball de la Candela de Valls i per acabar parlarem amb l'expert en cultura popular de Badalona Pere Salvador.

  • 2

    - 20/01/11

    FESTA DE SANT ANTONI D'ASCO, FESTA DELS TRES TOMBS DE VILANOVA I LA GELTRÚ

    La FESTA DE SANT ANTONI D'ASCÓ és una celebració que recull les tradicions de les terres d'Ebre. Durant els tres dies es segueix el mateix ritual; al matí curses de cavalls, rucs i mules. A la nit encesa de la foguera i ballada de jotes i sardanes al seu voltant, una festa amb encant que la gent de poble manté viva any rere any. Els TRES TOMBS DE VILANOVA I LA GELTRÚ és un dels Tres Tombs més importants de Catalunya per la seva centenària historia i per la gran participació de cavalls i carros. Una de les seves singularitats és que sempre s'ha mantingut en 17 de gener, encara que a la vila no fos festiu. També veurem una entrevista a la presidenta de la Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet, Mercè Tubau, una entitat amb 27 anys de història que treballa per fomentar la Sardana i la Cultura Popular i Tradicional. Per acabar visitarem el taller d'en Jordi Aixalà, constructor d'instruments tradicionals de Riudoms.

  • 1

    - 13/01/11

    PASTORETS DE MATARÓ, FESTA DEL PI DE CENTELLES

    Els PASTORETS DE MATARÓ que es representen a la Sala Cabanes des del 1916 son una de les manifestacions més importants de Mataró, per aquest motiu l'Ajuntament d'aquesta ciutat els va declarar Patrimoni Cultural de la Ciutat. Un espectacle de gran format amb orquestra i cants en directe, canvis espectaculars d’escenografia on s'hi mouen uns 300 voluntaris. La FESTA DEL PI DE CENTELLES una celebració ancestral està catalogada com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional, la màxima distinció que atorga la Generalitat de Catalunya. Una festa lligada al solstici d'hivern i amb la fecunditat de la terra on els galejadors cada any segueixen el mateix ritual des de l'any 1620. Entrevista a XAVIER ROVIRÓ, folklorista, que forma part del Grup de Folklore d'Osona que es dedica a recerca, estudi i investigació de les festes populars i tradicionals de la seva comarca i és autor de diversos llibres d'aquesta temàtica. El taller de MARTÍ VALERO, lutier o constructor d'instruments tradicionals especialista en la construcció de Violes de Roda. Un instrument poc conegut que fabrica de forma artesana al seu taller de Sabadell des de fa 30 anys.

GAUDEIX LA FESTA

*Xarxa de Televisions Locals

Avís legal | Contacte |

Mapa web | RSS

© Xarxa Audiovisual Local

Ens productor

Canal Blau TV - Maricel TV

Rambla de l'Exposició 69, edifici Neàpolis
08800, Vilanova i la Geltrú
Barcelona

http://www.canalblau.cat

cbtv@canalblau.cat