El programa

DICCIONARI DE L'ART

Programa dedicat a les arts plàstiques sota el format de diccionari, on cada lletra ens permet endinsar-nos en una disciplina artística i conèixer els perfils de diferents artistes del nostre país.

On s'emet?

• Gavà Televisió ( dm 20:30 - dm 02:30(R) - dx 12:30(R) - dx 16:30(R) - dv 22:30(R) - dv 02:30(R) )
• Pirineus TV ( du 20:05 )
• Lleida TV ( dm 10:00 - dl, dx, dj, dv, ds, du 12:00(R) )
• Canal Terrassa Vallès ( dx 15:45 )

Capítols

• 26

  - 14/10/09

  LLETRA Z. ZOOM

  Un recorregut ràpid per totes les lletres de l’abecedari que componen el diccionari de l’art.

• 25

  - 07/10/09

  LLETRA Y. YANTRA

  Arquitecte de professió i fotògraf per vocació, Tito Dalmau s’ha dedicat des de la seva joventut a la fotografia arquitectònica, que més endavant ha anat combinant amb el dibuix i la fotografia de caire més costumista o social. Interessat en ciutats com ara Nova York i Tòquio, on la individualitat, l’aparent benestar i el voraç consumisme esdevé el modus vivendi, que contraresta amb altres cultures que a ulls d’Occident són un esclat de sensacions confrontades i heterogènies que ens evoquen 1.001 somnis.

• 24

  - 30/09/09

  GRAFITS II

  En una ciutat que podria ser qualsevol ciutat del món, en una terrassa d’un bar qualsevol, un grup de joves s’organitza per pintar un gran mural. Tot i que estan acostumats a pintar sota la pressió d’estar fent quelcom il·legal, aquesta vegada l’Ajuntament els ha cedit una paret d’un cinema. Són els exponents d’un moviment, el grafitti, que és tan practicat com incomprès, perseguit o polèmic.

• 23

  - 22/09/09

  GRAFITS I

  En una ciutat que podria ser qualsevol ciutat del món, en una terrassa d’un bar qualsevol, un grup de joves s’organitza per pintar un gran mural. Tot i que estan acostumats a pintar sota la pressió d’estar fent quelcom il·legal, aquesta vegada l’Ajuntament els ha cedit una paret d’un cinema. Són els exponents d’un moviment, el grafitti, que és tan practicat com incomprès, perseguit o polèmic.

• 22

  - 16/09/09

  LLETRA V. VOID

  Enric Pladevall. Art integrat en la natura que troba el seu referent en la dicotomia i les tensions viscudes per l’home entre el món natural i el món tecnològic, com el diàleg que s’estableix entre la fusta i el ferro. Plasticitat que ens evoca la idea d’erosió, mutabilitat, mimesi; en definitiva, existència. Enllaça dins d’un tot, matèria, superfícies monumentals, natura i espai, on el joc de pressions i tensions ens evoca una projecció enèrgicament elàstica.

• 21

  - 09/09/09

  LLETRA U. ÚNIC

  Escultures que van des de la figuració a l’abstracció, de la síntesi a les formes. L’obra de Lluís Blanc respon a la introspecció i l’evolució d’un artista interessat a donar veu a la matèria i preocupat per la combinació de certs materials que s’expressen amb vida pròpia. Versatilitat de llenguatges, textures matèriques poroses, superfícies llises i encaixos o acoblaments petris, com a fragments modelats de la natura, de la realitat, que ell converteix en petits bocinets de l’ànima universal que fluctua dins del seu discurs. Estampes esquinçades de la casualitat momentània, instants dotats d’un moviment inacabat, infinit... non finito miquelangelesc que impregna algunes de les seves obres.

• 20

  - 02/09/09

  LLETRA T. TÈCNICA

  L’art acompanya l’home des dels seus orígens. En el terreny dels llenguatges, el de la imatge va precedir al de la paraula escrita i respon a la necessitat d’expressar-se pròpia de l’espècie humana. Amb el temps les tècniques s’han perfeccionat i innovat, i indubtablement aquest fet encarrila la inspiració de l’artista. Però al contrari que en disciplines com la ciència o la tecnologia, l’art d’un segle no és inferior al del segles següents, sinó que persisteix en el temps i s’acumula en la memòria de la humanitat i continua captivant els espectadors d’avui amb la mateixa intensitat que al primers. Al capítol d’avui parlarem de com és un dia en la vida d’un artista. Encara que de vegades les tècniques modernes ens poden fer pensar que una obra d’art és fàcil de fer, darrera de cada obra hi ha moltes hores de feina, estudis, proves i maquetes fins a trobar la forma definitiva.

• 19

  - 26/08/09

  LLETRA S. SIBIL·LA

  Amb escultures que dialoguen amb altres èpoques i cultures arcaiques, Camí ens fa partícips de seductores cadenes de relacions i interaccions, entre la presència i l’absència, el passat i el futur, i recupera l’ús i la forma de la memòria personal i històrica. Tradició i realitat artística coexisteixen, entreteixint múltiples reciclatges i suggeridores analogies. Estructures simples de flexibilitat compacta i austera contenidores de simbolisme al·lusiu com a resultat d’una intensa investigació formal, material i conceptual.

• 18

  - 19/08/09

  LLETRA R. REPETIR

  L’art és un mirall de les societats. Per això l’art ha sofert transformacions per adaptar-se als canvis socials, als nous cànons de bellesa i les noves necessitats i realitats. Sovint un canvi obeeix el desig de trencar amb el passat. Tot i que tots els moviments artístics signifiquen ruptures amb els seus predecessors, de la mateixa manera que els artistes del Renaixement s’inspiraven en el pensament clàssic, totes les obres d’art contenen de manera més o menys evident influències d’altres artistes.

• 17

  - 12/08/09

  LLETRA Q. QUADRE

  Guerrero Medina és pintor, dibuixant i gravador de formació autodidacte. Pertany a la generació d’artistes posteriors a les primeres avantguardes espanyoles de la postguerra, trencant amb l’informalisme abstracte de Francis Bacon i del Pop Art. Sota una visió expressionista, paisatges i figures són protagonistes d’una recerca de l’ideal i de la reflexió del seu entorn immediat. La llum i els colors fluctuants són conductors de sensacions emergides de la relació home-natura. Sistema harmònic de ritmes cromàtics i gestuals que es transformen en una simfonia rítmica global; cada taca, cada pinzellada és el resultat d’un procés previ de meditació, configurant un microcosmos de topografies anímiques.

• 16

  - 05/08/09

  LLETRA P. PERSONAL

  Sovint els artistes que coincideixen en una època segueixen una criteris formals i estètics comuns, però amb paraules de Cezzanne: En art, o s’és revolucionari o plagiari. L’artista no només busca diferenciar-se dels artistes precedents sinó també dels seus contemporanis, amb qui competeix en prestigi i creativitat.

• 15

  - 29/07/09

  LLETRA O. OBRA

  L’obra d’art és el reflex d’una personalitat creadora. És evident que a part de les circumstàncies de l’època hi ha una correlació entre l’estil i la personalitat de l’artista. De vegades, el vigor de l’element mental proporciona a l’obra un sentit d’anticipació. Es quan diem que l’artista s’avança a la seva època i defensa fórmules de sensibilitat que només comparteix la posteritat, de vegades segles més tard.

• 14

  - 22/07/09

  LLETRA N. NATURA

  ¿què és art? ¿ com podríem definir natura? Com podríem, d’alguna manera, relacionar aquests dos conceptes. Una definició de diccionari ens diu que Natura és “el conjunt, ordre i disposició de tot el que compon l’univers” i Art és la “facultat mitjançant la qual, valent-se de la matèria, de la imatge o del so, l’home imita o expressa el que és material o immaterial, i crea copiant o imaginant”. L’art, a través de la seva voluntat d’imitar o expressar, el que fa és copiar l’univers “natura”. Així l’artista és qui, segons Van Gogh, veu expressió , i fins i tot ànima en tota natura.

• 13

  - 15/07/09

  LLETRA M. MATÈRIA

  L’artista necessita expressar-se i pot fer-ho amb infinites tècniques i disciplines. Quins criteris fa servir per escollir un material o un determinat llenguatge? Quines sensacions li produeix treballar aquest material.

• 12

  - 08/07/09

  LLETRA L. LÍNIA

  Isidre Manils és pintor i professor de l’escola Massana. Inesgotable font de recursos estilístics propis, Manils manipula la realitat a través de veladures i transparències: pinzellades a mode de capes de llum difuminades que n’encenen la significació. La recerca de “la mirada cinematogràfica de la pintura” és una de les constants en la seva llarga trajectòria i aquests vincles amb el setè art, doncs, tan presents en la seva producció, fan que les seves obres s’obrin a aquest llenguatge dibuixant un nou i original horitzó creatiu.

• 11

  - 01/07/09

  LLETRA K. KONTEMPORANI

  L’art és dinàmic i contínuament busca noves formes i nous llenguatges. En aquest capítol el diccionari reflexiona sobre l’art kontemporani, amb k...

• 10

  - 23/06/09

  LLETRA J. JOC

  Com seria el taller d’un aritsta on s’inventa i es crea jugant? El taller de Quim Tarrida és una gran habitació plena de joguines, de retalls i de projectes que tard o d’hora podrien veure’s a qualsevol centre d’art. Són joguines trobades, comprades o creades que li serveixen com a material de treball per a dir moltes coses. L'art serveix per comunicar i les joguines per jugar. Crear a partir del joc podria ser una manera innocent d'explicar alguna cosa que potser haviem oblidat.

• 9

  - 17/06/09

  LLETRA I. INSPIRACIÓ

  La inspiració és un dels elements fonamentals en el procés de creació d’una obra d’art. Com s’inspiren els artistes? Com transformen les idees en objectes?

• 8

  - 10/06/09

  LLETRA H. HIP HOP

  La concepció clàssica del Hip-Hop es centra en l’existencia de quatre pilars: el eMCing (o rapping), el DiJing (o turntablism), el Breakdancing (o BBoying) i el Grafiti. L’evolució del Hip Hop fa que s’hi afegeixen altres formes d’expressió como el beatboxing, l’activisme, el diseny de roba, la literatura... en fi, el Hip Hop es converteix en una manera de viure i qualsevol manifestació d’aquesta vitalitat es pot considerar HIP HOP.

• 7

  - 15/05/09

  LLETRA G. GERMANS

  Els germans Pere i Josep Santilari plasmen la realitat de temes tan clàssics com són: les natures mortes, la nuesa i els paisatges urbans de Barcelona. Voluntat de representar imatges del món extern des d’una mirada distant.ja que la seva obra esdevé una constant recerca de l’ objectivitat, on s’arriba per un joc de llums i d’objectes, d’ombres, i transparències, fins a adquirir una nítida i quasi immillorable imatge. Fent ús de les tècniques del paper carbó, la grisalla o la pintura a l’oli, tradició i modernitat formen part d’un mateix llenguatge imbuït de realisme poètic.

• 6

  - 03/06/09

  LLETRA F. FUNDACIÓ

  Des de la seva creació, l’any 1995, la Fundació Vilacasas desenvolupa activitats diverses en els camps de l’art, la sanitat i la divulgació de la cultura. Recuperar patrimoni arquitectònic, promocionar artistes, contribuir a la formació cultural de la societat i crear opinió sobre els temes d’interès sanitari, són els eixos que constitueixen els inicis i els fonaments de la fundació. La pluralitat d’aquests plantejaments neix de la personalitat i la trajectòria del seu fundador que després de tota una vida dedicada a la indústria farmacèutica, vol convertir la en un referent pels sectors sanitari i cultural del nostre país construint ponts de diàleg entre tots els elements que el configuren. la Fundació Vilacasas planteja l’art com un pont de diàleg sensorial entre l’artista i l’espectador, la sanitat com a diàleg i debat que expressa de forma objectiva els temes d’interès públic, i la divulgació com a diàleg recíproc entre la societat i les diferents manifestacions culturals que genera.

• 5

  - 22/05/09

  LLETRA E. ESCULTOR

  Xavier Corberó és escultor d’obra pública i privada, pintor, dissenyador de joies i decorador d’interiors. Els seus inicis parteixen de les idees interdisciplinàries i de formació integral introduïdes per la Bauhaus. La manipulació dels materials emprats esdevé una evolució en el món matèric i formal de l’obra. Simbiosi existent entre les formes simples i abstractes, d’una aparent puresa i nuesa, i la seva complexa càrrega simbòlica produeixen als ulls de l’espectador una calidoscòpica sensibilitat. L’any 1972 fundà el Centre d’Activitats i Investigacions Artístiques a Esplugues de Llobregat.

• 4

  - 08/05/09

  LLETRA D. DESTÍ

  A través de la memòria, Maria Helguera estableix un pont de diàleg entre la seva Argentina natal, d’on s’exilia l’any 1976, i la seva rearticulació plantejada des de Catalunya. Sota una factura vigorosa i matèrica acompanyada d’una gamma cromàtica vinculada als seus orígens, Maria Helguera es despulla d’allò après per arribar a l’estat més pur de l’ésser. D’aquesta manera els seus treballs presenten un món on conviuen personatges i elements compositius propis de l’imaginari argentí, amb evidents influències de l’art contemporani català d’artistes com ara Hernández Pijuan o Ràfols Casamada.

• 3

  - 01/05/09

  LLETRA C. COMPONDRE

  Eclèctic i inclassificable, original i provocador, Carles Santos (Vinaròs, 1940) ha assolit un gran prestigi internacional gràcies a la seva qualitat d’autor musical i teatral, i pot ser considerat un artista integral. L’exposició Carles Santos. Visca el piano! fa un recorregut pel món imaginari de l’artista i per la seva trajectòria, de més de quaranta anys, d’intèrpret, compositor, director musical i teatral, autor d’obres cinematogràfiques, d’espectacles teatrals i creador de potents imatges visuals. El piano és l’instrument essencial de Carles Santos, però també és l’element més emblemàtic del seu univers imaginari. És per això que el piano serà l’eix conductor d’aquesta exposició i fins i tot el seu piano de cua ocuparà un dels espais.

• 2

  - 24/04/09

  LLETRA B. BOSC

• 1

  - 17/04/09

  LLETRA A. ART

Ens productor