El programa

CRÈDIT

Programa informatiu de reportatges i entrevistes que tracta i analitza l’economia des d’una perspectiva local; els instruments per conèixer la situació econòmica, les claus per comprendre-la i les diferents visions sobre com sortir de l’actual context de crisi, posant especial atenció en la innovació i els aspectes que afecten la butxaca dels ciutadans.

http://www.xtvlblocs.cat/credit/

Mira el programa a

On s'emet?

• VOTV - Vallès Oriental Televisió ( dl 23:00 - dl 23:30 - dl 00:00 - dm 15:00(R) )
• Canal Blau TV - Maricel TV ( dl 23:00 - dl 23:30 - dl 00:00 - dm 16:30(R) - dm 18:30(R) - du 13:00(R) )
• Penedès TV ( dl 23:00 - dl 23:30 - dl 00:00 - du 14:30(R) - du 18:30(R) - dl 02:30(R) - dl 06:30(R) - dl 10:30(R) )
• Vallès Visió ( dl 23:00 - dl 23:30 - dl 00:00 )
• El 9 TV ( dl 23:00 - dl 23:30 - dl 00:00 - dx 22:30(R) - dj 06:30(R) - dj 12:00(R) - dj 16:10(R) - ds 11:00(R) - du 17:00(R) )
• Canal Terrassa Vallès ( dl 23:00 - dl 23:30 - dl 00:00 )
• TV Badalona ( dl 23:00 - dl 23:30 - dl 00:00 - dm 11:30(R) )
• Canal Reus TV ( dl 23:00 - dl 23:30 - dl 00:00 - dm 12:00(R) - dm 13:30(R) )
• TAC12 ( dl 23:00 - dl 23:30 - dl 00:00 )
• m1tv ( dl 23:00 - dl 23:30 - dl 00:00 )
• Televisió de Girona ( dl 23:00 - dl 23:30 - dl 00:00 )

Capítols

• 49

  - 20/02/12

  MÉS IMPOSTOS A PARTIR DE LA NÒMINA DE FEBRER

  mira'l a

  Les modificacions a l'alça de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) seran visibles en les nòmines de tots els assalariats a partir d'aquest mes de febrer. Aquesta setmana 'Crèdit' analitza com s'aplicaran aquestes novetats i aprofundeix en els motius i les conseqüències d'aquest augment dels impostos, per intentar aportar llum sobre com afecta la nova situació als assalariats. Els canvis han situat Catalunya com una de les zones europees amb més càrrega impositiva per a les rendes altes. Els tipus més alts se situen en el 56%, quan la mitjana estatal serà del 52%. Aquesta setmana també coneixerem l'activitat que porta a terme Catalunya en un camp d'alta tecnologia i valor afegit com el de l'aeronàutica i l'espai. A l'entrevista, Gloria Garcia-Cuadrado, que presideix l'entitat Barcelona Aeronàutica i de l'Espai, explicarà les accions que porta a terme aquesta associació de 73 empreses, centres universitaris i administracions, per potenciar una activitat amb tradició a Catalunya i mostrarà fins a quin punt el país té una posició sòlida en aquest sector fortament globalitzat. El Parc Tecnològic de Girona acull una àmplia activitat en el camp de la tecnologia de la imatge. Més enllà de les aplicacions previsibles en el camp del cinema, els videojocs i l'audiovisual, aquestes tecnologies tenen sortida en activitats industrials i mèdiques. Al centre gironí, també s'està aprofundint en la tecnologia 3D, amb moltes opcions de futur, que són objecte del reportatge sobre innovació d'aquesta setmana.

• 48

  - 13/02/12

  SENSE AEROLÍNIA I SENSE AEROPORT PROPI

  mira'l a

  Les opcions de Catalunya per convertir-se en un nus de comunicacions aeroportuàries ha rebut dos cops importants en les últimes setmanes. El tancament de l'aerolínia catalana que havia d'actuar com a motor d'aquest procés, Spanair, arribava només dos dies després que el govern central desestimés una privatització de la gestió de l'aeroport del Prat que en permetés una autonomia d'actuació. Són dos elements de gran importància per aconseguir aquest nus de comunicacions, que els experts consideren fonamental per atraure inversions d'alt valor afegit al país. Amb l'expert Xavier Fageda comentarem les causes i les conseqüències d'aquesta situació. La crisi ha incrementat l'interès per l'economia. Ho revelen les vendes de llibres especialitzats, alguns convertits en 'best-sellers' per la forta presència mediàtica dels seus autors. Editors i llibreters exposen els motius d'aquest creixement. Els lectors busquen entendre els motius que emmarquen l'actual situació econòmica i fins i tot respostes a les opcions que hi ha per sortir-ne. Crèdit ha parlat amb una editorial especialitzada i amb el Gremi de Llibreters que ratifiquen el creixement de vendes de la literatura econòmica. La runa era fins ara un residu, però d'un temps ençà hi ha hagut moltes iniciatives que estan contribuint a donar-li utilitat. Una de les aplicacions més innovadores arriba de Caldes. Allà l'empresa Àrids Pérez està posant a prova una planta que permetrà convertir la runa en un nou prefabricat ideal per ser instal·lat en grans murs de contenció, com els que es veuen als rius. Cada peça d'aquest material permet absorbir dues tones de runa.

• 47

  - 06/02/12

  LA MODA EN FASE DE RESISTÈNCIA

  mira'l a

  El sector de la moda a Catalunya i a l'Estat ha retrocedit a nivells de venda de principi de segle. El context dels propers mesos dóna poques opcions d'avenços significatius. Les dificultats econòmiques comporten la necessitat d'un estancament de preus, malgrat que les primeres matèries i la logística tendeixen a encarir-se. A l'atonia del mercat interior, es contraposen les opcions de creixement per la via de les exportacions. Algunes de les principals marques catalanes estan aconseguint posicionar-se en el mercat global i, de fet, les exportacions estan creixent de manera notable. El sector és en fase de resistència, sense renunciar a seguir innovant. El recent saló The Brandery, celebrat a Barcelona, posa de manifest totes aquestes realitats. 'Crèdit' va visitar el saló i va parlar amb experts i operadors que exposen el moment del sector a Catalunya. El preu de la benzina marca màxim rere màxim. Els conflictes en les principals zones productores, als països àrabs i del nord d'Àfrica, contribueixen a incrementar el preu de les primeres matèries al temps que la demanda creixent posa en dificultats notables la capacitat dels productors de subministrar-la. Analitzem aquesta situació amb un dels principals experts del país, el professor de Geologia Mariano Marzo. Els emprenedors manifesten la necessitat de compartir experiències per conèixer com arrencar l'activitat i fer-la créixer. Els escenaris per aconseguir aquest intercanvi d'informació i experiència proliferen. Avui analitzem un d'aquests punts. A Sant Feliu de Llobregat va celebrar-se recentment un gran xat entre emprenedors de diversos punts de Catalunya, on es van exposar experiències de foment de l'emprenedoria, particularment des de l'àmbit local.

• 46

  - 30/01/12

  LA TAXA DE LA DISCÒRDIA

  mira'l a

  La taxa turística que pretén implantar el govern ha despertat recels entre els operadors del sector turístic, en especial els hotelers als quals pertocaria ingressar l'import -d'entre un i tres euros per nit- en què s'ha fixat aquesta nova figura impositiva. El govern defensa que aquests són ingressos que es destinaran, precisament, a fer accions que potenciïn el sector per fer-lo més competitiu en el difícil mercat turístic internacional. El sector apunta que pot convertir-se en un entrebanc per a un dels pocs segments econòmics que funciona. Les dades revelen un creixement del sector l'any passat, amb més de 23 milions de visitants, 13 milions dels quals estrangers, i més d'11.000 milions d'ingressos. 'Crèdit' presenta aquest debat amb el punt de vista dels operadors hotelers i de la Generalitat. La reforma del sector bancari, analitzada pel professor d'Esade Jordi Fabregat, centra l'entrevista d'aquest capítol de 'Crèdit'. Amb Fabregat analitzem les opcions que la reforma que es planteja sigui la definitiva, després de dues d'anteriors que ja han reconfigurat el mapa bancari espanyol. També recollim l'opinió d'aquest expert sobre l'exposició al sector immobiliari dels bancs i les opcions de revaloritzar-lo a curt termini. Des de la comarca del Bages, l'empresa Kadira, presenta una innovació: aplicar l'ergonomia a les cadires de restaurants. De la mateixa manera que seure és de vital importància a la feina, també ho és a l'hora de menjar. La comoditat és important, sobretot en establiments que es caracteritzen per intentar convertir els àpats en una experiència singular.

• 45

  - 23/01/12

  ESPAIS COMPARTITS PER A EMPRENEDORS

  mira'l a

  'Crèdit' s'apropa aquesta setmana a un sistema de treball que està en fase d'expansió. L'anomenat 'coworking' consisteix a aplegar sota un mateix espai diferents iniciatives empresarials. En general, és una fórmula que utilitzen emprenedors en els primers passos de les respectives empreses. A més de l'estalvi de les despeses de lloguer si l'afrontessin en solitari, el 'coworking' els dona l'oportunitat de compartir experiències amb les quals intenten enriquir els seus projectes. També poden col·laborar en activitats complementàries, com la informació. Un dels centres que s'ha posat en funcionament més recentment a Barcelona ens obre les portes per comprovar el funcionament d'aquest sistema. Amb la degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, coneixerem els desequilibris econòmics de la relació entre Catalunya i l'Estat, afectada actualment per alguns impagaments, però que se suma a altres realitats, com la diferència entre l'aportació dels catalans a l'Estat, via impostos, i el retorn, via transferències o inversions. Dos emprenedors de Barcelona han ideat un nou sistema per a la tramesa de paqueteria. Donada les creixents restriccions de circulació als centres urbans, l'oferta de Vanapedal és fer els lliuraments amb una bicicleta especial, dissenyada per arrossegar fins a 180 quilos.

• 44

  - 16/01/12

  TEMPORALITAT EN EL MERCAT DE TREBALL

  mira'l a

  En un moment d'estancament, el treball temporal s'està apuntant com la fórmula més dinàmica de contractació. Les empreses incorporen treballadors per cobrir necessitats temporals, però la incertesa del marc econòmic està frenant les estades indefinides. Les dades revelen que les empreses de treball temporal concentren bona part d'aquests nous contractes i que, després d'uns anys d'estancament, han incrementat el nombre d'incorporacions laborals durant els últims exercicis. En aquesta edició de 'Crèdit' ens fem ressò d'aquestes dades, però també aprofundim en un terreny en transició: l'última reforma laboral del govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero va obrir la porta a les agències privades de contractació. Tot i que aquesta fórmula exclou les empreses de treball temporal, algunes empreses d'aquest sector han aprofitat la seva experiència en la gestió de recursos humans per crear les seves agències. Una de les companyies ens n'explica el funcionament. En aquest capítol també coneixerem la fórmula de l'arbitratge com a alternativa a la solució judicial de conflictes, especialment utilitzada en el camp mercantil. És una opció més ràpida i amb la mateix legitimitat jurídica que també ha de contribuir a reduir el col·lapse al jutjat. El president del Tribunal d'Arbitratge de Barcelona, Jesús de Alfonso, ens explica els detalls d'aquesta modalitat de justícia. Des dels Hostalets de Balenyà, l'empresa Cubic Energy està impulsant la introducció d'un nou concepte d'il·luminació. Els llums d'inducció permeten arribar a prestacions similars a les de la tecnologia led, però a un preu més econòmic. És una modalitat que està prenent força en un moment en què les empreses intenten estalviar en la factura de la llum.

• 43

  - 09/01/12

  NIÑO BECERRA AUGURA UN 2012 AMB DIFICULTATS

  mira'l a

  El 2012 tampoc no serà l'any de la represa. Ho apunta un dels economistes més influents del moment, Santiago Niño Becerra, en l'entrevista de la nova temporada de 'Crèdit'. El catedràtic d'Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull assenyala que l'actual crisi és, de fet, un canvi de model i que, en l'actual context, l'economia "haurà de gestionar l'escassedat". Niño Becerra convida a oblidar els temps del "crèdit fàcil" i indica que actualment l'èxit és no tenir deutes. L'economista també analitza els primers passos del govern del PP i reivindica que el dèficit fiscal català s'acabi equilibrant. En aquest primer programa de 2012, Crèdit també s'apropa a la realitat d'un sector immobiliari que, a més de l'efecte de la crisi profunda de la construcció, està influït per la notable cartera en mans de les entitats bancàries que està afegint alteracions a la seva evolució. També coneixerem noves fórmules per a la comercialització de vins, a través de la xarxa.

• 42

  - 26/12/11

  EL SECTOR DE LA MOTO PREM L'ACCELERADOR

  mira'l a

  Alguns dels principals operadors del potent sector de la moto a Catalunya tenen el futur incert. Yamaha ja ha pres la decisió de tancar la planta de Palau Solità i Plegamans, mentre que el futur de la històrica Derbi, de Martorelles, està en mans del seu propietari italià, Piaggio, que té intenció d'endur-se la producció a les fàbriques del seu país d'origen. El sector perdria així dues de les seves locomotores, amb greus efectes sobre la indústria proveïdora. Aquest és el motiu pel qual la indústria del sector i la Generalitat estan tirant endavant un pla estratègic que preveu línies de finançament per reforçar les activitats de recerca i desenvolupament, atraure noves inversions i estimular la demanda. Coneixerem detalls d'aquest pla amb el secretari general d'Indústria i amb l'exemple del fabricant de motos de tot terreny i trial Gas Gas, de Salt, una de les participants en el pla de creixement. Josep Maria Rañé, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, avança els punts de vista sobre les polítiques de la Generalitat, marcades un any més per l'austeritat però també per un impuls dels ingressos via taxes, una part de les quals ja ha qüestionat l'organisme que presideix qui va ser primer conseller d'Indústria i Treball dels anys del Tripartit. De les Terres de l'Ebre arriba la proposta innovadora de la setmana. A Ginestar hi ha tres plantacions experimentals de paulònies, unes plantes de creixement ràpid procedents de la Xina, amb les quals es pretén impulsar un projecte de cogeneració per biomassa.

• 41

  - 19/12/11

  UN NADAL AUSTER

  mira'l a

  Un descens del consum d'entre un 5% i un 10% és el que els experts de l'Observatori del Consum d'Esade calculen per a aquesta campanya de Nadal respecte a la de l'any passat. Una gran quantitat de despesa continguda durant l'any aflorarà al voltant d'aquestes dates, però el consum es preveu més responsable. 'Crèdit' segueix una reunió de consumidors que valoren productes abans de llançar-se a la compra i parla amb experts, empreses de distribució i compradors al voltant d'aquesta campanya nadalenca. En l'entrevista, l'economista Modest Guinjoan posarà preu a la independència de Catalunya. Al seu llibre 'Sense Espanya', escrit amb Xavier Cuadras, ha valorat l'impacte que suposaria un boicot espanyol als productes catalans en cas que es declarés la independència. L'impacte econòmic seria quantitativament inferior al cost anual del dèficit fiscal català. També coneixerem la innovació de l'empresa d'Alella APC System, que ha creat el primer casc amb airbag per prevenir lesions cervicals en cas d'accident de motoristes.

• 40

  - 12/12/11

  LES CIUTATS DEL FUTUR JA SÓN PRESENT

  mira'l a

  Semàfors que s'autorregulen, jardins que s'autorreguen, carrers que informen de les places d'aparcament que tenen disponibles, fanals que intensifiquen la llum quan detecten que hi ha un vianant a prop. Són exemples d'aplicacions que fan "intel·ligents" les ciutats. Moltes innovacions d'aplicació en el dia a dia de les ciutats han deixat de ser ciència ficció i ara constitueixen una oportunitat de negoci que, a més, contribueix a una reducció de l'impacte ambiental de les ciutats i que suposen un estalvi econòmic. 'Crèdit' presenta algunes de les innovacions i les opcions econòmiques que suposa el sector. El protagonista de l'entrevista d'aquesta setmana és el president de la Societat d'Estudis Econòmics i catedràtic d'economia de l'empresa, Ramon Adell. Amb ell ens apropem a l'actual context econòmic, particularment el català, marcat per l'austeritat de l'administració pública, però també pel potencial exportador a les empreses. Des de l'Hospitalet, Sutran presentarà la seva proposta innovadora. Uns teixits que eviten la suduració que comencen a introduir-se en el sector de la confecció.

• 39

  - 05/12/11

  L'ASSEGURANÇA DE LA INNOVACIÓ

  mira'l a

  Una norma no escrita però coneguda assenyala que en temps de dificultats creix el nombre de patents. Així ho explica Joan Antoni Morgades, que regenta un gabinet de certificació d'invencions i marques, en el reportatge sobre les patents d'aquesta setmana. Coneixerem els passos que va fer una empresa de Monistrol de Montserrat dedicada als acabats tèxtils que va optar per crear un producte propi (tovallons sense cosits) que ha estat el motor del seu creixement. Actualment, Rolldrap exporta el 80% d'aquest producte i ja treballa en nous tràmits per ampliar la patent. Innovar també ha estat la recepta d'una altra empresa del sector tèxtil que ha entrat en el món de l'arquitectura a partir de l'aplicació de tecnologia que li permet fer recobriments metàl·lics per a grans edificis. A través de la innovació, Finsa, de Terrassa, s'ha reinventat. Amb Àngels Guiteras analitzem la dimensió econòmica de la pobresa i l'exclusió social. La presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya alerta que s'està a prop d'una "emergència social".

• 38

  - 28/11/11

  LES EXPORTACIONS, UN MOTOR ÚNIC DE CREIXEMENT

  mira'l a

  En un context de dificultats econòmiques generalitzades, Catalunya té un indicador positiu. Les dades assenyalen que les vendes exteriors estan permentent resistir actualment i el creixement general de l'economia prové precisament de la capacitat exportadora de l'economia. Recentment, la Generalitat va celebrar un Fòrum de la Internacionalització. Allà, un empresari d'un sector tradicionalment poc abocat a la internacionalització com és el de les cases de colònies intenta trobar oportunitats per potenciar la presència internacional que ja ha començat a França. Coneixerem també les dades que fonamenten el creixement de les vendes exteriors a Catalunya. En l'entrevista, la directora general de Biocat, Montserrat Vendrell, exposa el moment actual de la recerca biotecnològica a Catalunya, un dels camps més actius en innovació. I com a aposta innovadora, coneixerem Albus Golf, que ha ideat una bola de golf biodegradable en aigua i que té en el seu interior menjar per a peixos. Això permet practicar el golf a bord d'un creuer. És una de les innovacions ambientals del catàleg d'articles de golf de la companyia catalana.

• 37

  - 21/11/11

  PUNT DE VISTA EUROPEU SOBRE LA CRISI

  mira'l a

  El portaveu d'Afers Econòmics i Monetaris de la Comissió Europea, el català Amadeu Altafaj, analitza la situació econòmica de la unió i, en especial de l'eurozona. Altafaj reflexiona sobre el deteriorament de la situació dels països de la perifèria europea i les crítiques a la lentitud de les respostes per part de les institucions continentals. Una veu procedent de Brussel·les per entendre alguns dels aspectes que han marcat l'actualitat informativa en els últims mesos. 'Crèdit' també analitza el moment del sector funerari, marcat per canvis de tendència, amb un creixement de les incineracions que comporta canvis en la gestió dels cementiris. La introducció de les noves tecnologies és un altre dels aspectes que contribueixen als canvis en un sector que, tot i estar menys influït pels cicles econòmics, també nota alguns efectes de la crisi. De les terres de l'Ebre arriba la iniciativa innovadora de la setmana. L'empresa Balfegó ha ideat un sistema per garantir la traçabilitat de la tonyina. Ho fa a través d'un sistema propi que aplica per a les vendes tant a l'interior, com també les internacionals.

• 36

  - 14/11/11

  QUAN S'ACABA EL SUBSIDI

  mira'l a

  L'atur de llarga durada creix i la llunyania de la represa econòmica posa en risc el subsidi que reben més de 300.000 catalans des d'ara fins al març, segons dades de les entitats del tercer sector social. A les dificultats personals que suposa perdre la feina, s'hi afegeixen problemàtiques addicionals quan, a més, es perd qualsevol font d'ingressos. 'Crèdit' s'acosta a aquests problemes a través d'una veïna d'Igualada que ha perdut la prestació d'atur i que està utilitzant els serveis específics d'atenció a persones amb dificultats econòmiques que l'assemblea de la Creu Roja a l'Anoia ha intensificat en l'actual període de crisi. Amb el director general de l'Institut d'Estudis Financers, analitzem algunes de les principals dificultats de les economies espanyola i europea i alguns dels reptes econòmics que haurà d'afrontar el futur president del govern a l'Estat. I l'empresa Mier, de la Garriga (el Vallès Oriental), explica el camí que ha seguit per destacar prou en l'àmbit de la innovació com per meréixer una participació important al programa Galileu, un dels plans més destacat de l'Agència Espacial Europea.

• 35

  - 07/11/11

  OBJECTES AMB UNA SEGONA OPORTUNITAT

  mira'l a

  Objectes que, sovint, acumulen pols en un racó de la casa poden ser útils per a d'altres persones. I també poden donar un rendiment econòmic als seus propietaris. Tot i que el mercat d'articles de segona mà és present per damunt de cicles econòmics, la crisi ha donat més sentit a la possibilitat de vendre objectes usats per treure'n diners, i comprar-ne a preus més assequibles. Avui, 'Crèdit' visita un magatzem d'articles de segona mà a Sant Boi. Pertany a la filial catalana d'una companyia francesa amb prop de 30 anys en el mercat, prou experiència per conèixer si la crisi ha fet canviar els hàbits en la compra venda. 'Crèdit' també es fa ressò de la tasca d'innovació que porta a terme una companyia amb 125 anys d'història. Escofet es dedica al formigó, però els seus passos han anat portant a una evolució fins a l'actualitat en què, en col·laboració amb grans firmes de l'arquitectura o a través de disseny propi, fa equipament de mobiliari urbà. La seva vinculació amb la innovació i amb el disseny li ha estat guardonada aquest any, en què ha rebut el premi que concedeix Barcelona Centre de Disseny. En l'entrevista d'aquesta setmana coneixerem les necessitats de formació dels directius de petites i mitjanes empreses. Aquestes necessitats han portat a la Universitat Oberta de Catalunya a impulsar programes específics, que presenta el director d'aquesta divisió, Joan Torrent.

• 34

  - 31/10/11

  LA LENTA ARRENCADA DEL VEHICLE ELÈCTRIC

  mira'l a

  Les 800 matriculacions de vehicles elèctrics que s'han registrat entre gener i agost d'aquest any indiquen que el tancament de l'any quedarà lluny de les 20.000 vendes que el govern espanyol havia aventurat que es produirien aquest 2011. 'Crèdit' intenta esbrinar les claus d'aquest comportament amb el president de l'Associació per a la Promoció del Vehicle Elèctric Volt-Tur i amb responsables del RACC, entitat que ha elaborat una enquesta sobre les previsions de consum que recull els motius dels conductors per decantar-se, encara, pels vehicles de combustió o els anomenats híbrids. De nou, la informació és clau per fomentar uns productes més curosos amb el medi ambient. A l'entrevista, l'assessor financer Joan Marc Ribes explica les claus per entendre el comportament dels mercats, en especial les borses i el deute sobirà, en els últims mesos. Amb Ribes també parlem dels motius que han portat l'economia de l'eufòria al pànic. El sector del moble de la Sènia busca noves alternatives per garantir la supervivència del principal sector industrial de la zona. Les dificultats del sector del moble s'estan incrementant i els fabricants estan intentant obrir nous mercats. Aquest és el fonament d'Interihotel, una novedosa modalitat de fira, que posa en contacte elaboradors i instal·lacions hoteleres per propiciar que les habitacions dels establiments més propers equipin mobles de la Sènia.

• 33

  - 24/10/11

  DIRECTIUS DE LLOGUER

  mira'l a

  Llançar un nou producte, assumir la compra d'una altra companyia o ajustar costos. Són necessitats puntuals que requereixen d'habilitats directives, però que tenen una continuïtat limitada en el temps. Aquest és un camp amb recorregut per a la fórmula del lloguer de directius, força explotada en el mercat anglosaxó, però que a Catalunya encara és incipient. La crisi, que genera la necessitat de tenir cura dels costos, ha creat el camí perquè el lloguer de directius tingui opcions de creixement. Les empeses accedeixen al talent directiu, però sense haver d'assumir el cost fix que suposaria contractar una gerència. Així ho ha entès el Grup Sifu, que acaba de posar en funcionament una nova divisió per a la qual només requeria d'un directiu amb dedicació parcial. Des de la seu de l'Hospitalet, els responsables del grup i de l'empresa contractada expliquen el funcionament de l'experiència. A l'entrevista, el secretari general de la Federació d'Indústries Càrnies explica el moment que viu un sector, menys afectat pels cicles econòmics però que s'esforça a trobar en els mercats exteriors les possibilitats d'expandir-se. Un inventor de Gurb explica els passos per començar a produir a escala industrial un dels seus ginys: és una màquina que, submergida en aigua, aprofita la pressió per generar energia. Una alternativa neta, renovable i econòmica que busca posicionar-se en el mercat de l'energia.

• 32

  - 17/10/11

  UNA OPORTUNITAT LABORAL PER ALS DISCAPACITATS

  Més de 12.000 persones amb discapacitat tenen una oportunitat laboral que els permet disposar d'autonomia personal i d'integració social. És el fruit de la Llei d’Integració Social de Minusvàlids, vigent des dels anys 80, però retocada a principis de la dècada per facilitar-ne el compliment. La llei preveu un 2% de persones amb discapacitats a les empreses, però dóna vies alternatives com la subcontractació o les donacions a centres especials de treball. En aquesta edició de 'Crèdit' coneixerem de prop la tasca d'un d'aquests centres especials, Trinijove, i com aquesta entitat ha contribuït a donar feina a persones com en Víctor i en Kevyn, dos joves amb disminució que treballen en recollida de residus i jardineria. També ens endinsem en la realitat del món dels emprenedors. A l'entrevista, la presidenta de l'Associació Independent de Joves Empresaris explica la problemàtica d'aquest segment de l'empresariat i també de les oportunitats que tenen a l'abast per desenvolupar-se. L'empresa de Mataró Hartmann presenta la nova tecnologia d'adhesius sanitaris que recentment ha posat en marxa amb unes noves instal·lacions a les quals ha destinat dos milions d'euros d'inversió.

• 31

  - 10/10/11

  L'ARQUITECTURA PRECÀRIA

  mira'l a

  Associar arquitectes i precarietat laboral pot sobtar. Però rere els grans noms que acumulen encàrrecs milionaris, hi ha un gruix important de professionals que treballa sense contracte amb una modalitat de fals autònom que s'havia generalitzat i que, arribat l'esclat de la bombolla immobiliària, els ha portat a una situació d'atur sense subsidi. La situació ha portat a la creació d'un Sindicat d'Arquitectes que treballa per regular al màxim una professió en què els joves es veuen obligats a diversificar l'activitat a àmbits més enllà de l'edificació, a canviar de feina o a emigrar. Al 'Crèdit' d'avui veurem com s'han organitzat un grup d'arquitectes acabats de llicenciar i que, des del convenciment, han apostat pel treball compartit per triobar un espai dins de la professió. En l'entrevista, el secretari general de la UGT, Josep Maria Álvarez, fa un repàs a l'actual context poc més d'un any després d'una vaga general els motius de la qual s'han vist desbordats per la realitat. Bodegas Torres presenta un enfoc innovador en el procés d'elaboració de vins, amb l'aplicació de sistemes que aposten per l'ecologia.

• 30

  - 03/10/11

  BOTIGUES DE DISCOS ASSETJADES

  mira'l a

  El canvi de format, la competència del'top manta' i finalment les descàrregues legals i, sobretot, il·legals d'Internet. Les botigues de discos tenen diversos fronts d'assetjament que en posen en perill la supervivència. Plantant cara a aquest context, alguns establiments resisteixen amb una fórmula aparentment contradictòria, especialització i diversificació. Especialització, perquè sumen l'atenció personalitzada amb una aposta per determinants estils. Diversificació perquè, discos a banda, hi ha altres productes relacionats amb la música i el cinema que poden tenir sortida comercial i que són difícilment descarregables en un arxiu mp3. En l'entrevista, l'analista econòmic Marc Vidal analitza els orígens de la crisi, denunciats repetidament a la xarxa des d'abans que se'n reconeguessin els efectes, i es mostra crític amb les receptes que es plantegen a l'Estat. L'autor del considerat entre els deu blocs econòmics més influents a l'Estat es mostra poc partidari d'iniciatives com una pujada d'impostos, que considera que només tindria utilitat per inflar els ajuts a les entitats bancàries. Pasqual Arnella, de Castellar del Vallès, és l'exemple d'empresa emprenedora d'aquesta setmana. Amb un origen en la fabricació d'un article que ha perdut presència massiva al mercat com els cavalls de cartró, ha aprofitat la tecnologia per elaborar-los per idear altres productes amb presència als aparadors de diversos països europeus.

• 29

  - 26/09/11

  EL DEBAT DE LES INFRAESTRUCTURES

  mira'l a

  El catedràtic d'Economia Germà Bel aporta de nou el seu punt de vista sobre el disseny de les infraestructures a l'Estat i ho fa en les setmanes prèvies a la decisió que ha de prendre la Comissió Europea sobre les infraestructures ferroviàries que es consideren prioritàries. Una aspiració estesa a Catalunya i a tot el Llevant Peninsular és que el Corredor Mediterrani figuri entre les actuacions escollides. 'Crèdit' també analitza les perspectives que s'obren per a les mútues que oferexien serveis de salut a partir de les retallades que s'estan produint en la sanitat pública. Tot i que és aviat per extreure conclusions fermes, les mutualitats veuen una oportunitat de creixement que contrasta amb la situació delicada d'altres sectors. Una empresa de Castellar ha desenvolupat uns nous pilons de plàstic que, a les voreres de les ciutats, redueixen els perills que suposen els tradicionals, de ferro, perillosos per als vehicles i també per a les persones. Sabacaucho exporta un 60% de la producció d'aquest article.

• 28

  - 19/09/11

  UN PLA RENOVE DE PNEUMÀTICS SENSE ESTRIDÈNCIES

  mira'l a

  Tot i la relativa reactivació del mes de setembre, el pla renove de pneumàtics que impulsa el govern central funciona sense estridències. L'escassa resposta dels fabricants i la fredor amb què algunes entitats representatives dels tallers van acollir la iniciativa han portat a un seguiment força desigual. 'Crèdit' exposa els motius pels quals algunes organitzacions han aconsellat als seus associats no adherir-se a la campanya i visita el taller d'una cadena de pneumàtics que està trobant positiva la campanya, que pretén fomentar l'ús de pneumàtics que contribueixin a reduir el consum de combustible. En l'entrevista, el president de l'Associació de Promotors i Constructors a Barcelona, Enric Reyna, analitza les dificultats del sector. Atribueix als constructors la responsabilitat de la profunda crisi, però descarta que el sector sigui l'únic culpable de la situació. La iniciativa innovadora de la setmana arriba d'una empresa osonenca que reaprofita materials plàstics difícils de reciclar per convertir-los en base d'un nou formigó per a paviments. El producte evita el transport a l'abocador dels materials plàstics i la utilització de sorra (i per tant l'explotació de pedreres).

• 27

  - 12/09/11

  PA DE FORN O PA DE BENZINERA

  mira'l a

  Almenys el 20% dels forns de pa, segons el Gremi de Flequers, ha hagut de tancar portes els últims anys. El sector atribueix aquest fort descens a la competència del pa elaborat a partir de masses congelades que es ven en grans superfícies, establiments de conveniència i gasolineres. 'Crèdit' s'apropa a un forn de pa de Vilanova que intenta sobreviure a aquesta situació innovant en producte i petites modificacions en les formes d'apropar-se als clients. En aquest primer programa de la segona temporada, el president de la Borsa de Barcelona, Joan Hortalà, aporta dades per explicar les constants baixades d'aquest estiu de muntanya russa als mercats. L'IUCT de Mollet aporta la seva experiència innovadora que ha portat a un nou biocarburant que aconsegueix treure més profit de l'oli per convertir-ho en matèria útil per a motors dièsel.

• 26

  - 04/07/11

  RENOVABLES SENSE PRIMA

  mira'l a

  El sector de les energies renovables s'enfronta a una reducció de les primes que n'incentivaven el creixement com a alternativa a les fonts convencionals, en procés d'encariment i altament contaminables. Les retallades també han arribat a un sector que, en els últims anys de bonança, havien començat a expandir-se i que ara s'està frenant. No només pels incentius menors, sinó per l'escassa claredat normativa i per les dificultats de finançament. Tot i aquesta situació estan apareixent noves oportunitats i sorgeixen noves iniciatives. El president de la Unió Patronal Metal·lúrgica, Antoni Marsal, explica el camí de represa d'un dels sectors puntals de l'economia productiva. És una represa tímida, però que posa fi a un procés de caiguda lliure que s'havia endut per davant més d'una quarta part de les empreses i de l'ocupació a Catalunya. Marsal ha estat també protagonista de les negociacions amb els sindicats en el procés de reforma de la negociació col·lectiva i explica els motius del fracàs d'aquesta negociació. Una empresa osonenca impulsa un nou projecte per reduir la contaminació de l'amarratge d'embarcacions. El sistema permet alçar el vaixell, que deixa de tenir contacte amb l'aigua i així se n'evita el deteriorament i els productes que se li posen per evitar-lo, que afecten l'aigua del mar. El sistema de Click & Go ja es pot veure al port de Roses.

• 25

  - 27/06/11

  CREIXEMENT DE LA BANCA ÈTICA

  mira'l a

  Els tràmits per crear una empresa s'han convertit en un maldecap per als emprenedors. La necessitat de reduir-los o fer-los més senzills ha estat pràcticament unànime entre els col·lectius que representen l'empresariat. 'Crèdit' analitza els primers passos d'aquestes modificacions i explica el cas d'un emprenedor de Sant Vicenç dels Horts que ha passat mesos d'anades i vingudes per regularitzar l'activitat industrial que engegava amb els seus socis. En aquest capítol també explicarem l'evolució a l'alça que experimenta l'anomenada banca ètica. Ho fem en veu del sotsdirector general de Triodos Bank, Joan Antoni Melé. En l'entrevista, exposa la necessitat de canviar el punt de vista sobre com invertir els nostres diners. "Invertim en funció dels nostres ideals", defensa. El Centre Europeu d'Empreses i Innovació, de Lleida està creixent any rera any i té llista d'espera per entrar als vivers. Ho testimonien una empresa de creació d'stands firals que hi ha estat i que ha pogut consolidar-se ja fora del CEEI, i una altra de mobiliari infantil sostenible que acaba d'instal·lar-s'hi.

• 24

  - 20/06/11

  LA RESISTÈNCIA DEL SECTOR INFANTIL

  mira'l a

  El sector de productes dirigits a nens mostra més resistència a la crisi. Les xifres demostren fins i tot lleugers creixements, tot i que amb una certa renúncia als marges. Alguns dels principals operadors del sector estan començant a treballar plegats. L'objectiu és tenir més volum per afrontar conjuntament projectes de recerca, de coneixement del mercat o d'internacionalització per aïlladament no podrien afrontar. El coneixement del mercat ha permès assenyalar que un dels últims segments en què les famílies retallen despeses és en els fills. Pares, comerciants i fabricants exposen els criteris respecte al sector infantil en un reportatge. Les turbulències no abandonen Grècia i s'accentua el risc que siguin necessàries mesures com una reestructuració del deute contagiïn altres països europeus. El catedràtic Joan Tugores, exrector de la Universitat de Barcelona, n'analitza les possibles conseqüències i critica amb duresa les agències de qualificació que, la setmana passada, situaven el deute grec en nivells més baixos que el del Líban o el Camerun. Stimulo Design obre les portes del seu estudi de Llinars per presentar el seu projecte 360, amb què volen intensificar la relació amb els clients més enllà de la simple presentació de les millors solucions estètiques i funcionals. L'empresa ha participat en projectes com la modificació dels semàfors de Barcelona.

• 23

  - 13/06/11

  LA POTÈNCIA DEL COMERÇ ELECTRÒNIC

  mira'l a

  El comerç electrònic és un dels pocs sectors que mostra capacitat de creixement. Aquesta setmana visitem un dels operadors que ha tingut més expansió en els últims mesos, com mostra la seva evolució de plantilla, que ha passat de quatre a 200 treballadors a Barcelona en només un any i mig. Coneixerem la relació entre proveïdors i acompanyarem una usuària a un tractament contractat a través d'un portal d'e-comerç. En el 'Crèdit' d'aquesta setmana, el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, exposa les postures de la patronal en l'àmbit laboral i les necessitats de l'empresariat per poder garantir vies de creixement econòmic. Gay de Montellà també es mostra disposat a donar suport al govern d'Artur Mas en qüestions com el pacte fiscal. Aquesta setmana, l'empresa del Penedès Bombons Cudié explicarà a 'Crèdit' com ha organitzat l'elaboració d'un bombó 2.0, fet a partir de les propostes dels seus seguidors a les xarxes socials.

• 22

  - 06/06/11

  MALES HERBES I NAUS BUIDES ALS POLÍGONS

  mira'l a

  Males herbes, naus buides i urbanitzacions inacabades. El panorama dels polígons industrials ha canviat radicalment de 2007 ençà. Una de les expressions de l'eufòria immobiliària va ser la construcció d'una gran quantitat de polígons, fins al punt que el nombre de zones industrials triplica el de municipis que hi ha a Catalunya. Gairebé cada poble volia el seu polígon i, en el moment de la frenada, moltes promocions van quedar a mitges o amb les naus per vendre. La frenada també és perceptible en polígons consolidats. 'Crèdit' visita un polígon preexistent, que va quedar amb una ampliació a mig fer a Gavà, i també el de Martorelles, on tancaments d'empreses amb centenars de treballadors també donen aparença de buidor. Experts immobiliaris i representants de la Unió de Polígons Industrials expliquen les causes i les conseqüències de la situació. El vicerector de la Universitat de Barcelona Gonzalo Bernardos analitza a l'entrevista l'estancament de l'edificació residencial i les greus conseqüències del descens de demanda que arrossega també el sector financer i milers de famílies amb dificultats per fer front a les hipoteques. Saident obre les portes de la seva empresa a Mollet per mostrar els avenços en el camp de la radiofreqüència, amb aplicacions en el camp logístic i de la seguretat, però també en el de les infraestructures sanitàries.

• 21

  - 30/05/11

  ELS PRIMERS MEDICAMENTS UNIDOSI ARRIBEN A LA FARMÀCIA

  mira'l a

  Una empresa catalana és la primera a envasar medicaments en format unidosi. La recent autorització del govern per distribuir compromits individuals ha obert la porta a l'empresa Onedose Pharma a la fabricació de paracetamol i ibuprofè, els primers que subvenciona el sistema públic. L'autorització respon a la voluntat del govern de fomentar un ús responsable dels medicaments i retallar la despesa de la factura sanitària. En les oficines de farmàcia, es té la percepció que l'estalvi és inferior i hi ha discrepàncies sobre la possibilitat que la dosificació individual recaigui en cada establiment. La presidenta de Onedose i la vicepresienta de l'Associació de Farmàcies de Barcelona exposen els pros i els contres de la mesura. A Osona, una empresa ha ideat sistemes per protegir les xarxes wi-fi i detectar possibles delictes informàtics comesos en espais amb aquestes xarxes. En el programa d'avui, el gerent de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya explica la vigència d'aquestes agrupacions empresarials i el paper clau que poden tenir per trobar vies alternatives al model productiu que pugui contribuir a sortir de la crisi.

• 20

  - 23/05/11

  DE PRODUCTORS CASOLANS A MICROCERVESERS

  mira'l a

  La producció de cervesa per a consum propi guanya adeptes i el pas posterior de produir per comercialitzar encara que sigui a petita escala també. Actualment una quinzena de microcerveseries conviuen en un mercat que, tot i que incipient, comença a tenir presència en una distribució generalment de proximitat. Algunes microcerveseries han aconseguit fixar el negoci i orientar una part de la producció a l'exportació. Qualitat, proximitat i, en alguns casos, producció ecològica caracteritzen aquest negoci incipient en un sector dominat per estructures gegantines. Mentre la producció de les microcerveseries es compta per centenars de milers de litres, la dels grans grups es fa per milions d'hectòlitres. Ens apropem a Art Cervesers, una jove microcerveseria que opera des del Vallès Oriental. Una idea innovadora amb un toc de cop d'ull al passat: dues emprenedores de Granollers volen recuperar els bolquers de roba i ho fan a través de l'empresa Tucuxí. Defensen que la iniciativa té beneficis per als nens, per al medi ambient i per a l'economia familiar. Fins ara, els bolquers de roba eren d'importació. A l'entrevista, el doctor de la Universitat de Barcelona, Raül Ramos explica les causes i conseqüències del rescat d'economies a Europa i dóna poques possibilitats a un contagi a l'Estat espanyol.

• 19

  - 16/05/11

  EL CRÈDIT, UNA AIXETA DIFÍCIL D'OBRIR

  mira'l a

  Un 87% de les empreses denuncien que han tingut dificultats per accedir a finançament bancari per als seus projectes d'expansió i un 14% s'han quedat directament sense crèdit. Les dades d'una enquesta del Consell Superior de Cambres de Comerç revelen amb claredat que obtenir un crèdit s'ha convertit en un dels malsons per a l'empresariat. Tot i l'existència de fons oficials, els bancs han restringit l'accés al finançament per prevenir el risc d'una morositat creixent. Empreses solvents denuncien, però, que els toca pagar els excessos bancaris del passat. És el cas d'una empresa de l'Hospitalet, el president de la qual explica que ha hagut de deixar aparcats projectes que haurien intensificat els creixements de vendes del 20% assolits en l'últim exercici. L'aixeta del crèdit encara és difícil d'obrir i ho admenten en el reportatge responsables d'entitats bancàries. Crèdit també entra a l'empresa Endor Natotech que està aconseguint productes dermatològics avançats gràcies a les seves investigacions en nanopartícules d'or. L'empresa també treballa amb la mateixa primera matèria per desenvolupar un principi actiu que alliberi amb més rapidesa els medicaments per a malalties oncològiques. El professor de l'IESE Antonio Argandoña analitza amb reserves les perspectives de reducció de l'economia submergida que ofereix la nova legislació per fer aflorar el treball sense contracte.

• 18

  - 09/05/11

  QUAN L'EMRPESA OBRE LES PORTES A LES XARXES SOCIALS

  mira'l a

  L'indubtable impacte de les xarxes socials en les relacions personals no ha passat desapercebut al món de les empreses. Les més proactives han detectat noves formes d'aproximar-se als clients finals, en uns processos que li permeten tenir un coneixement més profund i directe dels respectius mercats. En el reportatge una empresa farmacèutica exposa algunes de les eines que utilitza, i es recullen opinions de diversos experts i responsables de màrqueting i comunicació d'empreses que van participar en una jornada sobre la relació de les xarxes socials i el negoci. El catedràtic d'Economia Guillem López-Casasnovas aventura a l'entrevista que les economies catalana i espanyola trigaran força anys a recuperar l'ocupació perduda en tres anys de crisi. López-Casasnovas convida a plantejar modificacions en el sistema públic de salut i reivindica un federalisme financer que permeti millorar les finances catalanes. L'empresa innovadora de la setmana és la gironina AB-Biotics, que desenvolupa noves molècules amb aplicacions per a la indústria farmacèutica i l'alimentària.

• 17

  - 02/05/11

  PERSPECTIVA DELS ESTANCS DAVANT LES RESTRICCIONS AL CONSUM DE TABAC

  mira'l a

  S'ha parlat extensament de les repercussions de les restriccions al consum de tabac en espais públics, però encara hi ha un sector que els viu més de prop. En els dos primers mesos de l'any, la venda de tabac ha baixat un 26%, i només la forta pujada d'impostos que es va imposar el mes de desembre ha situat les xifres de facturació en nivells similars, encara que inferiors, als del mateix període de l'any passat. El president del Gremi d'Estanquers de Catalunya explica aquestes repercussions i exposa les reivindicacions del sector per substituir la reducció de vendes que es deriva de les restriccions normatives i per les pujades d'impostos constants. L'empresa barcelonina Starlab mostra una de les seves últimes innovacions, l'Enobio, un sistema inalàmbric que permet llegir impulsos cerebrals i que, en plena aplicació, suposaria estalviar alguns trasllats hospitalaris per a determinats procediments mèdics. També ens aproparem a una lectura més individualitzada de l'economia, amb una entrevsita a Anxo Penalonga, autor del llibre 'Homo Economicus'.

• 16

  - 25/04/11

  BONS DE LA GENERALITAT I PREPARATIUS DE L'1 DE MAIG

  mira'l a

  En la setmana del Primer de Maig, el secretari general de Comissions Obreres, Joan Carles Gallego, explica els eixos del proper Dia del Treball. A Catalunya, el context és de retallada i els sindicats volen denunciar el que consideren que va en contra dels drets que contribuïen a la igualtat. La jornada també tindrà un to reivindicatiu davant l'elevat índex d'atur. Els representants dels treballadors mantenen converses respecte a futures reformes, després d'haver respost amb una vaga general a la que es plantejava en el mercat laboral. 'Crèdit' també analitza la rapidesa amb què la Generalitat ha aconseguit cobrir la subscripció de bons per a particulars. Ho fa a través de les explicacions de responsables d'una de les entitats col·locadores. Per determinar-ne pros i contres, també es recullen opinions independents. En aquest capítol, el programa també entra a les instal·lacions de La Farga Lacambra, a les Masies de Voltregà, per conèixer com està treballant en noves aplicacions d'un producte amb tant de recorregut històric com el coure.

• 15

  - 18/04/11

  LA RECONVERSIÓ DE LES CAIXES I EL MOMENT ACTUAL DE LES FRANQUÍCIES

  mira'l a

  El president d'Unnim, Jaume Ribera, explica en una entrevista els passos que està fent la seva entitat en el camí de la recapitalització que imposa la nova regulació del sector. Ribera parla d'aspectes de l'actualitat, com la recent rebaixa del 'rating' de l'agència Fitch a l'entitat, i aporta el seu punt de vista sobre els canvis del mapa bancari que s'estan dibuixant. El 'Crèdit' d'avui també entra en el sector de les franquícies i la seva aportació a la reducció de l'atur com a fórmula d'autoocupació. Dues joves que van capitalitzar l'atur per crear la seva franquícia d'estètica expliquen el seu cas i responsables de franquícies mostren com està evolucionant un sector que viu la crisi de manera desigual. Avui també coneixerem els primers passos de Pasarelaspain, un portal que vincula la moda i Internet. És una de les primeres firmes que s'instal·la al viver d'empreses de noves tecnologies Neàpolis, a Vilanova i la Geltrú.

• 14

  - 11/04/11

  LA FI DE L'IMPOST DE SUCCESSIONS

  mira'l a

  L'impost de successions és a punt de passar a la història per a la majoria de supòsits. 'Crèdit' analitza els pros i contres de l'anunci del govern de la Generalitat de suprimir aquest impost per a avis, pares i néts i presenta la història d'una particular que va haver de pagar tres vegades l'impost per una mateixa successió per les tres defuncions que es van produir a la seva família en el curt període de cinc anys. A l'entrevista, el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, avança algunes conclusions de l'informe trimestral que elabora l'entitat i defensa els principals trets de l'informe que el Consell Assessor per a la Recuperació Econòmica, del qual forma part, va presentar els dies previs de la primera cimera econòmica de la legisltatura. Zoo Studio, una empresa osonenca, mostra les aplicacions per a telefonia mòbil que li han permès obtenir premis per iniciatives emprenedores.

• 13

  - 04/04/11

  EL DEBAT DEL CORREDOR MEDITARRANI I NOVES MANERES DE CONSUMIR

  mira'l a

  El Corredor Mediterrani significaria una oportunitat de primer ordre per impulsar l'economia catalana. La presència de dos dels principals ports del Mediterrani confereix a aquesta infraestructura ferroviària un paper cabdal en la configuració logística catalana i europea. En les setmanes prèvies a la presa de decisió europea sobre les infraestructures ferroviàries a impulsar de manera prioritària, Joan Amorós, el secretari general de Ferrmed, el 'lobby' europeu que defensa la construcció d'aquesta infraestructura aporta els arguments econòmics que en justificarien la inversió. Amorós no amaga crítiques a la posició del govern central que defensa aquesta via sense renunciar a altres que accenturarien la tradicional radialitat espanyola en infraestructures. Crèdit també analitza el potencial de les cooperatives de consumidors de productes alimentaris. Una forma alternativa de comprar, però també de consumir perquè el subministrament de productes prové de l'agricultura ecològica. Coneixerem el treball d'una cooperativa de pagesos del Maresme que subministra a una cooperativa del Poble Nou de Barcelona, que explica el seu funcionament i la seva filosofia. La tendència amb més pespectives de creixement en el sector del cafè són les càpsules monodosi. Un dels operadors amb més trajectòria a Catalunya, l'empresa de Vilafranca del Penedès Cafès Novell, també s'hi ha sumat. Però no abans de garantir-se un mínim impacte ambiental. En el seu cas, les càpsules són biodegradables gràcies a uns polímers fets amb midons orgànics. És un aspecte més de la política de responsabilitat de l'empresa, compromesa en iniciatives com el comerç just.

• 12

  - 28/03/11

  LA DIFÍCIL SUPERVIVÈNCIA DEL SECTOR DEL MOBLE I ELS EFECTES DEL DIRECTORI EUROPEU

  mira'l a

  El municipi de la Sénia (el Montsià) ha estat tradicionalment sinònim de moble. El sector està afectat per un seguit de canvis que plantegen un panorama completament diferent. La influència de les grans superfícies, la venda 'on-line', les importacions i l'efecte de la crisi són molts factors per afrontar alhora. Els botiguers ideen estratègies per evitar que la forta pèrdua de vendes els deixi fora del mercat i els fabricants, també afectats per la reducció de vendes, ideen fórmules com obrir-se a nous sectors (com l'hoteler) i a nous mercats internacionals. De moment, la situació ja s'ha traduït en una reducció del sector a gairebé la meitat. S'ha aclarit prou, el mercat? Crèdit s'ha desplaçat a la Sénia per conèixer aquesta realitat. En aquest capítol, el programa també analitza la realitat que s'extreu dels plans d'ajust forçats a la Unió Europea. El catedràtic Antón Costas, explica en l'entrevista la influència d'Alemanya en les noves polítiques que regiran l'economia europea. L'empresa del Maresme Plàstics Rovi obre les portes per poder veure la reconversió que està impulsant en un context de reducció del consum de plàstic.

• 11

  - 21/03/11

  TERMINIS DE PAGAMENT EN EL SECTOR PRIVAT I PÚBLIC

  mira'l a

  Poc més de mig any després de l'entrada en vigor de la Llei contra la Morositat, el portaveu de la Plataforma que va impulsar la modificació de la normativa i secretari general de Pimec, Antoni Cañete, en repassa els resultats. Mentre el sector privat ha millorat els terminis de pagament, el sector públic paga amb més retard que fa mig any. En l'entrevista, Cañete retrata la llosa que suposa per a la competitivitat de les empreses, que les administracions tripliquin els períodes de pagament que hi ha a Europa. La morositat a l'Estat també dobla l'europea. 'Crèdit' també s'acosta a la realitat que pateixen les ONG. Intermón-Oxfam explica en un reportatge els motius que l'han portat a haver de presentar un expedient de regulació per reduir plantilla, i assenyala que els projectes de cooperació que desenvolupa arreu del món no se'n resentiran. La nova secció 'Treball als barris' s'estrena amb un repàs de les actuacions de promoció de la inserció laboral que s'han fet als barris del Sud de Vic. Són programes vinculats al Pla de Barris que s'ha aplicat a la capital d'Osona.

• 10

  - 14/03/11

  LA INDÚSTRIA BUSCA REINVENTAR-SE

  mira'l a

  Sectors tan madurs com el tèxtil, l'automoció, el metall o l'energia necessiten reinventar-se per subsistir. Aquesta és la reflexió de fons de la jornada sobre sectors industrials celebrada aquest dimecres a Barcelona. El marc de la jornada és una exposició que recull algunes de les últimes innovacions de la indústria tèxtil. En l'entrevista, el professor Enric Casulleras assenyala el perill de la incidència de la incidència del finançament en l'economia catalana. A l'Innova ens endinsem en la reconversió que ha impulsat el fabricant de monitors osonenc Albiral.

• 9

  - 07/03/11

  LA RECONVERSIÓ BANCÀRIA I LA POLÈMICA DELS HORARIS COMERCIALS

  mira'l a

  El catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona i expert en polítiques bancàries Antoni Garrido aporta el seu punt de vista sobre la reconversió del sistema financer la mateixa setmana que el Banc d'Espanya farà públiques les necessitats de capital per complir la nova normativa estatal. Crèdit també s'ha desplaçat a Mataró i a un centre comercial de Castelldefels per recollir punts de vista sobre la polèmica dels horaris comercials, empesa fa unes setmanes quan el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va reflexionar sobre la necessitat d'harmonitzar les normatives entre comunitats autònomes. El context el marquen també els anuncis de modificació de la llei del Comerç, tot i que només té un any i mig de vigència, a Catalunya. L'Innova presenta el treball de l'empresa Porpra de Girona en aplicacions de telefonia mòbil.

• 8

  - 28/02/11

  DIFICULTATS PER PAGAR LA HIPOTECA

  mira'l a

  El nombre d'execucions hipotecàries triplica el que es produïa abans de la crisi. La gran quantitat de persones que no pot pagar els rebuts mensuals creix a mateixa mesura que ho fan altres indicadors negatius, com l'atur. Davant aquesta realitat, alguns col·lectius demanen noves maneres de posar fi a una hipoteca: únicament donant el pis. Però els preus de taxació dels anys d'eufòria no es corresponen amb els actuals i difícilment arriben a cobrir una mínima part del que va prestar el banc. Sentències contradictòries donen més relleu a aquest debat. Avui coneixerem el cas d'un veí d'Aiguafreda amenaçat d'un desnonament que el deixaria sense casa i endeutat, i les opinions de juristes sobre la resolució d'hipoteques. En l'entrevista, l'exsecretari general d'Indústria i actual rector de la facultat d'Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, Antoni Soy, analitza la vigència de les polítiques de promoció industrial. A l'Innova, l'empresa KH Lloreda mostra el seu nou centre logístic, equipat amb la tecnologia més puntera del sector.

• 7

  - 21/02/11

  ESTAT DE LES FINANCES PÚBLIQUES

  mira'l a

  La catedràtica d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona Núria Bosch explica els motius de l'actual situació de les finances públiques i apunta les possibilitats per superar aquest context. Les aportacions a l'Estat deixen Catalunya en una situació de dèficit fiscal respecte a l'Estat que complica la situació de les finances catalanes. Bosch també parla de la situació dels ajuntaments, amb dificultats de finançament després de la caiguda del negoci immobiliari. Crèdit també s'endinsa en el cor dels negocis xinesos a Catalunya. Entre Badalona i Sant Adrià, prop de 200 establiments majoristes abasteixen la gran quantitat de basars d'articles de preu fix que han aparegut en els últims anys a la majoria de ciutats, particularment les metropolitanes. L'Innova ens apropa a Silays, una empresa osonenca que treballa en carregadors de bateries de vehicles elèctrics. Una aposta de futur.

• 6

  - 14/02/11

  LA CAMBRA DE COMERÇ INTUEIX UNA TIMIDA SORTIDA DE LA CRISI

  mira'l a

  El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, apunta a l'entrevista que l'economia catalana dóna els primers símptomes de creixement, sobretot gràcies a les exportacions. També expressa opinions sobre els primers passos del govern català i sobre les infraestructures que necessita el desenvolupament del país. Els reportatges aporten dades sobre la situació dels concessionaris, fortament damnificats per la dràstica reducció de venda de vehicles que ha vingut associada a la crisi, i sobre la reconversió de la metal·liseria Garcia Faura, de Gavà.

• 5

  - 07/02/11

  EVOLUCIÓ ECONÒMICA I PREU DE LA BENZINA

  mira'l a

  El professor d'Esade Josep Comajuncosa explica a l'entrevista les perspectives per aquest 2011, en què la recuperació encara es preveu feble i insuficient per garantir que es reactivarà la generació d'ocupació. Un expert analitza els motius del repunt del preu de la benzina, que marca màxims històrics, tot i que el petroli encara és lluny de preus rècords; una empresa de transports explica les conseqüències d'aquest increment en el cost del carburant. L'empresa Figueras, de Lliçà d'Amunt, mostra els resultats de la innovació en disseny, recentment premiada a Europa, en la trajectòria de l'empresa.

• 4

  - 31/01/11

  REFORMA DE LES CAIXES

  mira'l a

  Entrevista: Anton Gasol, doctor en economia, anticipa la repercussió sobre les caixes que pot tenir una reforma que les converteixi en bancs. L'expert en morosologia Pere Brachfield i el president de la comissió de Pimec contra la morositat, Emili Barba, expliquen l'efecte que ha tingut el creixement d'impagats i la demora de pagaments, avancen l'efecte de la nova legislació per millorar aquests paràmetres i fan una repassada històrica d'aquest fenomen. Artcava, de Vilafranca del Penedès, aplica un innovador sistema de comercialització.

• 3

  - 24/01/11

  DEUTE I DÈFICIT PÚBLIC

  mira'l a

  El professor d'Economia Financera Xavier Puig parla sobre deute i dèficit públic en l'entrevista. Parlarem també del moment de les marques de distribució, explicades pel director de Condis i el fabricant Saplex. Finalment coneixerem l'empresa Cricursa, de Granollers, que adapta la seva activitat de fabricant de vidre a les exigències dels principals arquitectes del món.

• 2

  - 17/01/11

  REPÀS AL MIG ANY DE REFORMA LABORAL

  mira'l a

  En el programa d'aquesta setmana, l'economista Joan Díaz analitza el primer mig any de la reforma laboral. També veurem quines han estat les reaccions a la forta pujada del rebut de la llum i coneixerem Puntiblond, empresa que es reiventa amb els teixits intel·ligents.

• 1

  - 10/01/11

  EL PODER DE LES AGÈNCIES DE QUALIFICACIÓ

  mira'l a

  En el programa que s'estrena aquesta setmana, entrevistem a Oriol Amat, catedràtic de Comptabilitat i Finances de la Universitat Pompeu Fabra, amb qui aprofundim en el coneixement de les poderoses agències de qualificació. En la resta de blocs del programa parlarem de: Economia de butxaca: l'eclosió d'establiments de compra d'or. Una nova bombolla? Innova: Empresa Mimcord, de Manlleu. I un recull de l'actualitat econòmica.

Ens productor