El programa

CARRETERES SECUNDÀRIES

Programa sobre rutes en bicicleta per Catalunya que té com a guia el periodista i escriptor Rafael Vallbona. Cada episodi recorre paratges d'algun espai emblemàtic del nostre país, com el massís del Garraf, l'horta de Lleida, les vinyes del Penedès o la serralada de les Gavarres. I ho fa de la mà de personatges populars que són originaris dels indrets visitats o bé hi mantenen alguna relació.

Mira el programa a





On s'emet?




Capítols

  • 25

    - 08/04/10

    LA RUTA DEL FERRO I DEL CARBÓ

    mira'l a

    A Ripoll començava el ramal de via ampla que, a partir de 1880, connectava Barcelona amb Sant Joan de les Abadesses i les mines d’Ogassa. De Sant Joan fins a Ogassa, passant pel carregador de Toralles, es feia l’ascensió amb màquina de vapor. L’objectiu era clarament industrial i comercial: fer arribar el carbó de les mines d’Ogassa al port de Barcelona, i donar sortida al ferro de la farga de Ripoll. El servei es va suspendre definitivament el 1985. Actualment, el traçat accessible que dibuixa la Ruta del Ferro i del Carbó, nom que reb aquesta via verda, té un recorregut d’uns 15 km i és un excel·lent eix d’interpretació del territori. Per enllaçar amb la següent via verda creuarem la vall de Bianya, un indret tan ric com sorprenent.

  • 24

    - 01/04/10

    OLOT. QUINZE MIL ANYS DESPRÉS

    mira'l a

    És el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques. L'orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d' excepcional valor paisatgístic. És un espai protegit molt poblat, que no es correspon amb la imatge que es té, en general, d'un espai protegit; imatge que és associada a un espai públic ordenat per promoure i facilitar les activitats lúdiques i recreatives, o bé a un territori protegit per a la salvaguarda d'espècies faunístiques. El Montsacopa és un volcà que es troba a l'interior de la ciutat d'Olot. Al costat del seu cràter hi ha l'ermita de Sant Francesc. La Fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava.

  • 23

    - 25/03/10

    COLLSEROLA

    mira'l a

    Des del Pla de les Maduixeres, més amunt del tramvia blau, fins la plaça Mireia, a Esplugues, són 9 quilòmetres i un desnivell inapreciable, però el Passeig de les aigües és un món. L’antic traçat d’una conducció d’aigua, d’aquí el nom, és avui freqüentat per espècies de tota mena. Recorre’l és una experiència etnogràfica digna d’un científic. En Marc Ros coneix Barcelona com pocs, és per això que no és difícil trobar-se’l per tot, també a Collserola. Fa anys ell va ser un dels introductors de la bicicleta de muntanya a Catalunya, i és d’aquests que, per molt que volti el món, sempre torna al born. Anirem fins al pantà de Vallvidrera, un indret molt desconegut i amb un punt de misteri. Pugem fins la presa per que en Pep Mascaró, arquitecte del Centre Gestor de la Muntanya de Collserola que ha participat en la recuperació del Pantà, ens expliqui aquesta història. Visitarem també un altre racó insòlit de Collserola, els jardins de Can Borni. I farem una última parada per dinar a can Martí, punt de trobada de totes les espècies que habiten el parc.

  • 22

    - 18/03/10

    PRIORAT. LA VIDA ENTRE VINYES (2A PART)

    mira'l a

    Al programa anterior jo havia estat citat a les antigues mines de plom de Bellmunt. Em vareu veure entrar a la mina i mai més no heu sabut res més de mi. En el programa d'avui veurem com va anar la visita. A més, si algú va ser realment l’amo del Priorat durant set segles, aquest va ser el prior de la Cartoixa d’Escala Dei. I com que és de ben educat postrar-se davant els poderosos, doncs cap a allà que anirem. Al segle XIX els cellers d’Escala Dei eren dels millors de la comarca, fins que la fil·loxera els va arruïnar. Però l’any 1973 la marca va renéixer i avui fa un dels vins més prestigiosos En Ricard Rofes ens ho explicarà.

  • 21

    - 11/03/10

    PRIORAT. LA VIDA ENTRE VINYES (1A PART)

    mira'l a

    Des dels cellers modernistes del Priorat (Falset), però també als moderníssims (Celler Ferrer Bovet), pedalarem per la lluita aferrissada d’una pagesia que va veure morir la vinya, la va recuperar, en va fer cooperatives i avui fa un dels vins més preuats del món. Aquesta transformació ha dotat al Priorat d’una identitat pròpia i única.

  • 20

    - 04/03/10

    TEMPS DE PISTOLES A BARCELONA

    mira'l a

    Ruta històrica pels carrers de Barcelona. Del Raval a Sants per reviure el pistolerisme, un fenomen propi dels anys compresos entre el 1919 i el 1923 a l'Estat Espanyol. Va tenir una importància especial a Catalunya, on es va produir després de l'espectacular ascens numèric de l'afiliació de treballadors al sindicat de la CNT (Confederació Nacional del Treball) durant 1918 i 1919.

  • 19

    - 25/02/10

    EMPORDÀ

    mira'l a

    Els aiguamolls de l'Empordà constitueixen el conjunt marjalenc més important de Catalunya, després del delta de l'Ebre. A la segona meitat del segle XX, la urbanització de la zona, especialment amb projectes com el d'Empuriabrava, va posar en perill l'àrea. El 1976 la campanya promoguda pel Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos, va alertar l'opinió publica. (Reemissió 19/08/2010)

  • 18

    - 18/02/10

    DE REUS AL MÓN

    mira'l a

    El centre de la ciutat és la Plaça Prim. La Plaça de la Llibertat (en època franquista dels Màrtirs), tot i que ha estat remodelada l'any 2003, no té la tirada de la primera. El nucli antic està entre els Ravals de Robuster, de Sant Pere, de Jesús, de Martí Folguera, del Pallol i de Santa Anna, zona coneguda com Tomb de Ravals. Un nucli més modern està dins del perímetre de Riera Miró, Avinguda Sant Jordi, Carrer Dr. Robert, Passeig Mata, Passeig Sunyer, Plaça les Oques, Passeig Prim, Plaça Pastoreta, Avinguda La Salle, Avinguda Pere el Cerimoniós i Riera Aragó. Més enllà d'aquestos límits la ciutat està en expansió.

  • 17

    - 11/02/10

    DE L'HORT A L'OCI. MARESME

    mira'l a

    (Reemissió) En el programa d'avui sabrem com conviuen al Maresme una agricultura de qualitat hereva de la tradició íbera i romana, amb el sector terciari, sobretot turisme i oci, fill del creixement dels seixanta. I tot plegat confegeix l’autèntica personalitat del territori. Ruta: Torre de guaita de Montgat, Santuari mariner de la Cisa, mercat de la Flor de Vilassar, Mataró, carretera de Mata, esmorzar a Torrentbò (un clàssic dels ciclistes), la Vallalta (maduixes), Calella, Pineda i Malgrat, desembocadura de la Tordera.

  • 16

    - 04/02/10

    EL POLS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

    mira'l a

    El delta del Llobregat és l’escenari d’un pols entre el medi ambient i el progrés. D’una banda l’ampliació de l’aeroport, el curs modificat artificialment del riu, la depuradora, la dessaladora, i per l’altra un hàbitat que ha anat perdut hectàrees a canvi de veure’n reforçada la protecció. Un espai que es defensa. (Reemissió 29/07/2010))

  • 15

    - 28/01/10

    TARRAGONA

    mira'l a

    El Conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de l'any 2000, comprèn 14 monuments, 11 dels quals estan situats dins del municipi. Destaca l'Amfiteatre, construït pels romans, on van ser martiritzats sant Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. Per aquest motiu, encara en època romana, es va construir una basílica sobre l'arena de l'amfiteatre. A aquesta basílica corresponen les ruïnes en forma de creu que es poden veure a l'arena. La Catedral està situada en el punt més alt de la ciutat, a uns 60 metres sobre el nivell del mar. La catedral fou construïda sobre l'antic temple romà, reaprofitant carreus romans i fins i tot algun sarcòfag, com el que es veu a la façana, a la dreta de la porta principal. Recents excavacions arqueològiques han deixat al descobert un pany de paret de 9 metres d'alçada i uns 15 metres de llarg a la paret exterior del Claustre (sota el Pla de Palau) que formava part del temple romà original. Aquesta excavació encara està en marxa amb l'objectiu de trobar el següent pany de paret sota del seminari de la ciutat. La Rambla Nova és el passeig més important de Tarragona i fou construïda a meitats del segle XIX. Al voltant de la Rambla s'organitza l'Eixample de Tarragona. El Balcó del Mediterrani, un mirador sobre el mar, al principi de la Rambla Nova. És un dels llocs privilegiats per seguir cada primera setmana completa de juliol el Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. (Reemissió 22/07/2010)

  • 14

    - 21/01/10

    QUÈ BONICA ÉS BADALONA

    mira'l a

    Com totes les ciutats de la perifèria, Badalona és entre desconeguda i oblidada, però la ciutat que es va fer amb els Ibers a l’emigració és avui moderna, humanitzada i es projecta cap al futur amb uns senyals d’identitat ben propis. Recorregut: La Conreria, Cartoixa de Montalegre, B-500, Cultura 03, Museu de Badalona, Casa dels Dofins, Dalt la Vila, plaça ajuntament, plaça Carme Guasch, carrer del Mar, Rambla, Platja, Fàbrica Anís del Mono, Pont del Petroli. (Reemissió 15/07/2010)

  • 13

    - 14/01/10

    PLA DE L'ESTANY

    mira'l a

    Banyoles, ciutat medieval i moderna, Serinyà i les coves prehistòriques, Porqueres i la petja del romànic. Al voltant del llac de Banyoles es barregen tradicions i iniciatives d’avantguarda. Tot sota els auspicis de l’equivalent al monstre del llac Ness local: la carpa Ramona que, tot i descansar en pau, encara extén el seu poder per la zona. (Reemissió 08/07/2010)

  • 12

    - 03/12/09

    LLEIDA, LA CIUTAT DE L'AIGUA

    Els canals dels rius de Lleida, el Segre i la Noguera Ribagorçana, van transformar completament el paisatge erm de la plana en una horta rica i fèrtil. Des de la nova i ordenada llera del riu, avui un parc per a la ciutat, un recorregut per l’horta de Lleida, descobrint regadius, finques, sèquies i parcs. (Remissió 03/06/2010)

  • 11

    - 26/11/09

    TRES TURONS FAN UNA SERRA

    El territori dual, rural i urbà és a la vegada en un paisatge singular de cingles i blocs rogencs coronat pel monestir de Sant Llorenç de Munt, al cim de la Mola . Una riquesa insòlita que feia dir a Pere Quart que ‘com el Vallès no hi ha res’. Aquesta dualitat es troba a cada pas, al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa i al monestir de Sant Benet de Bages, convertit avui en Mont Sant Benet i seu de la fundació Alicia. (Remissó 1/7/2010)

  • 10

    - 19/11/09

    MONTSENY, EL JARDÍ DE CASA

    Reserva de la biosfera, el Montseny és un mosaic de singulars paisatges mediterranis i centreeuropeus que la proximitat a Barcelona l’ha convertit en el jardí de casa dels urbanites. La rica biodiversitat i la petjada cultural humana, fan del Montseny un patrimoni universal i un lloc atractiu de visitar. La bellesa del massís ha inspirat artistes i intel·lectuals que, des del segle XIX, s’hi ha instal·lat. El port de muntanya ciclista considerat el més dur de Catalunya és també un cim mític del muntanyisme català i un indret cobejat pels ‘domingueros’. El Montseny és el jardí de casa. Ruta Sant Celoni, cruïlla Mosqueroles (bosc), Campins, Santa Fe, coll de Santa Elena, Turó de l’home, Fontmartina, la Costa del Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera. (Reemissió 23 i 24/06/2010)

  • 9

    - 12/11/09

    L'HOSPI, CAMPEROL, OBRER I MODERN

    Des de l’ermita romànica de Bellvitge, on els pagesos de la marina es trobaven per anar a missa o en aplecs, fins el creixement industrial que conforma un moviment obrer d’avantguarda, l’Hospitalet de Llobregat ha estat sempre una ciutat socialment potent i cohesionada. Però la imatge de l’Hospi d’avui va mes enllà, i mostra la seva cara més cosmopolita i moderna. (Reemissió 17/06/2010)

  • 8

    - 05/11/09

    LA PERSONALITAT DE LA COSTA BRAVA

    100 anys després de que Ferran Agulló inventés el nom Costa Brava, la gent i el territori han canviant de valent, però encara hi ha llocs, històries i personatges que fins i tot els més vells poden reconèixer i que mantenen viva la personalitat del país. (Reemissió 10/06/2010)

  • 7

    - 29/10/09

    PENEDÈS, LA PLANA DEL CAVA

    Quan la fil·loxera va matar els ceps de la plana del Penedès, lluny de sentir-se derrotats, els pagesos de la comarca van tornar a començar de nou i, convertint-se en incipients empresaris, van engegar la producció de cava. Aquella burgesia agrària va convertir el poble de Sant Sadurní en una petita ciutat farcida de cases modernistes, el que estava d¡e moda, i va transformar absolutament el paisatge i el perfil social, cultural i econòmic del Penedès. Ruta Sant Sadurní, BP 2427, els Casots (coll del puticlub), N-340, BV 2428, Sant Pau d’Ordal, terme de Lavern, BV 2429, BV 2154, BV2153, Torrelavid, BNV 2151, Caves Segura Viudas. (Remissió 06/05/2010)

  • 6

    - 22/10/09

    VOLTA CICLISTA A BARCELONA

    Barcelona és una ciutat ciclista. L’afecció a la bicicleta a la ciutat ve de molt antic. De la Volta a Catalunya (la cursa més antiga de l’estat) i Marià Canyardo, l’heroi de Sant Andreu, als usuaris del bicing., un recorregut pels llocs més ‘ciclistes’ d’ahir i d’avui. Ruta Del Fòrum a Montjuïc per Diagonal Mar, Bogatell, Nova Mar Bella, parc del litoral, la Barceloneta, Moll de la Fusta, Port Vell, Colom, Paral·lel, Plaça Espanya i ascensió al castell de Montjuïc. (Remissió 27/05/2010)

  • 5

    - 15/10/09

    GARRAF, EL PARC NEW AGE

    El massís del Garraf ha passat de ser el pati del darrera de la conurbació metropolitana (abocadors, pedreres...) a un parc natural amb una qualitat espiritual molt elevada. Budistes, hostalers i pagesos aporten grans dosis d’autoestima per tot el massís. Ruta mirador de Begues, camí del parc, coll Sustrell, camí de Plana Novella, La Merla Blanca, Plana Novella (Monestir budista), Jafre, coll de la Pota de Cavall, Mas Quadrell i tornada a Begues pel mateix camí. (Remissió 20/05/2010)

  • 4

    - 08/10/09

    OLOT-GIRONA, LA VIA RICA I PLENA

    - Ruta de l’antic tren que unia el Gironès i la Garrotxa La Catalunya rica i plena dels noucentistes potser es pot conèixer pedalant pel carril bici d’Olot a Girona. De l’espectacular fageda al no menys espectacular call gironí per l’antiga via del tren i bo i passant per la vall d’en Bas, la d’Hostoles, Amer, Angles i Salt, una ruta cicloturista per conèixer com s’ha transformat una terra agrària en industrial gràcies a l’aigua del Ter i els seus afluents. (Remissió 13/05/2010)

  • 3

    - 01/10/09

    POETES, SANTS I MOHAMEDS A VIC

    Poetes, sants i Mohameds a Vic Si Verdaguer hagués estat ciclista hauria pedalat per la plana, entre la boira fins arribar al seminari de Vic, terra de poetes, però la ciutat dels sants avui és una rica capital d’estudiants i d’immigrants. Com ha canviat la plana amb la industrialització, les infraestructures i la immigració? Ruta Roda de Ter, C-153 direcció Vic, BV 5213 a Tavèrnoles, carretera de Tevèrnoels a Folgueroles, Folgueroles, N-141d a Vic, Calldetenes, Vic, Museu episcopal, recorregut pel centre, Universitat de Vic, Plaça Major, restaurant la Taula. (www.viamichelin.es) (Remissió 29/04/2010)

  • 2

    - 24/09/09

    BARCELONA DE FESTA

    Qui diu que no es pot sortir de festa en bici combinada amb el transport públic. Sopar, copes i espectacles sense problemes d’aparcament ni de seguretat. Una manera sostenible de conèixer la ciutat i els millors racons per perdre’s al Gòtic i la Ribera, els barris més agradables per recórrer pedalant Ruta Metro Verdaguer Línia IV (pujar), metro Jaume I (baixar), carrer del Sots tinent Navarro, plaça dels Traginers, carrer de la Mercè, plaça de la Mercè, carrer Ample, carrer d’en Carabassa, plaça George Orwell, carrer escudellers, carrer d’Avinyó, baixada de Sant Miquel, plaça de Sant Just, carrer de la Palma de Sant Just, carrer de Regomir, carrer Ample, carrer dels Agullers, Sta. Mª del Mar, Fossar de les Moreres, carrer Montcada, passeig del Born. (Remissió 22/04/2010)

  • 1

    - 17/09/09

    DOLMENS I XALETS A LA SERRALADA LITORAL

    (Redifusió) La serralada litoral ha estat poblada pels humans des de molt antic. En són mostra els nombrosos poblats Ibers, dolmens com el de la Roca d’en Toni, viles romanes, masies...i urbanitzacions i xalets per tot, és clar. Però el futur és sostenible i el lloc un paradís per als ciclistes. Ruta: Teià, coll de Clau, coll de can Gurgui, font de can Gurgui, mirador del parc, Turó d’en Baldiri, Sant Mateu, font de Sant Mateu, creu de can Boquet, restaurant Sant Salvador (ca l’escombriaire), dolmen de la Roca d’en Toni, Turó d’en Cirer. (Parc de la Serralada Litoral. Mapa excursionista i turístic. Ed. Alpina) (Remissió 15/04/2010)




Ens productor

La Quimera Editora Audiovisual, S.L.


,