El programa

CARRERS

Homenatge als carrers i places que configuren el nostre paisatge urbà, a través de la seva història i de les seves històries humanes.

Mira el programa a

On s'emet?

• Canal Reus TV ( dl, dm, dx, dj, dv 00:00 - dl, dm, dx, dj, dv 00:00 - dl, dm, dx, dj, dv 00:30(R) )
• TV Badalona ( dl, dm, dx, dj, dv 00:00 - dl, dm, dx, dj, dv 00:00 - dl, dm, dx, dj, dv 13:50(R) )
• Gavà Televisió ( dl, dm, dx, dj, dv 00:00 - dl, dm, dx, dj, dv 00:00 - dl, dm, dx, dj, dv 15:00(R) - dl, dm, dx, dj, dv 18:00(R) )

Capítols

• 50

  - 19/03/10

  GRAFFITIS DE TERRASSA

  Art o marranada? Tradicionalment veïns i grafiters no han tingut bona relació. Uns que pinten d’amagat i els altres que ho denuncien. L’art del grafit ha proliferat als últims anys, i per això Terrassa ha buscat una solució: adaptar espais públics dels carrers perquè els grafiters s’hi puguin expressar sense amagar-se.

• 49

  - 18/03/10

  COLÒNIES DE GATS A BADALONA I ELS COLOMS DE PLAÇA CATALUNYA. MANCA DE REGULACIÓ?

  Els humans no som els únics que correm pels carrers de la ciutat. A la majoria de places del país els coloms conviuen sobretot, amb els turistes. I plaça de Catalunya de Barcelona és un dels pocs llocs on es permet alimentar aquestes bestioles. Els gats també intenten adaptar-se a l’entorn urbà. Badalona és una de les ciutats amb més colònies de gats que intenten conviure pacíficament amb nosaltres.

• 48

  - 17/03/10

  BICICLETES, PILOTES I SKATES A CALELLA

  Darrere d’una diversió al carrer sol haver-hi una llei que prohibeix aquest entreteniment. Els espais per anar en bicicleta, jugar a pilota o fer skate a Calella són limitats. És difícil trobar l’equilibri entre els veïns que passegen i els nens que volen jugar a pilota o que fan skate a la plaça. La solució idònia encara no ha arribat.

• 47

  Cap. 47

• 46

  - 15/03/10

  LA LLEI DE LA RAMBLA

  Quina és la llei de la Rambla de Barcelona? Hem anat al carrer de la ciutat comtal on més individus incompleixen més lleis: coloms, motoristes, paradistes, trilers... Per sort encara hi queden defensors de la llei que pregonen les bones maneres entre els que han de conviure en aquest carrer.

• 45

  - 12/03/10

  CAMÍ DELS BONS HOMES

  Hem anat a Gòsol i Bagà, dues poblacions per on van passar els càtars fa set segles fugint de la Inquisició. Bé, potser no som exactament al mateix punt, perquè la versió turística del Camí dels Bons Homes s’ha modernitzat amb l’objectiu de donar vida als pobles de la Cerdanya i de l’Alt Berguedà. Si voleu fer el camí, a poc a poc, i amb bona lletra.

• 44

  - 11/03/10

  INUNDACIONS DEL 62. LA RIERA DE TERRASSA

  Terrassa és ciutat de rambles i rieres, unes cobertes i d’altres no. L’ésser humà ha hagut d’aprendre a conviure amb la natura però més d’un cop la natura ha portat episodis tràgics, com la rierada de Terrassa de l’any 1962. L’aigua va voler seguir el seu curs natural de milions d’anys, amb totes les conseqüències.

• 43

  - 10/03/10

  CAMÍ RAL DE MATARÓ

  La creu de terme de Mataró indica el punt on va néixer la ciutat, i, just pel costat, hi passa el Camí Ral. Era el camí reial de l’Edat Mitjana, que unia pobles i ciutats. Les primeres carreteres van seguir-ne els traçats originals. De fet, el Camí Ral de Mataró era per on va passar la N-II fins el 1957, quan es va construir vora el mar, i per on passa actualment. Imagineu-vos els colapses de cotxes que hi havia!

• 42

  - 09/03/10

  VIES RAMADERES, BALAGUER

  Des de temps immemorials, pel carrer Urgell de Balaguer hi han passat ramats d'ovelles. Sortien pel Pont Vell en direcció al Pirineu, o a la inversa, segons si anaven o tornaven de la transhumància. Els pastors ja no van a peu a la muntanya però si volguessin passar el ramat pel mig d’aquest carrer de Balaguer hi tindrien tot el dret.

• 41

  TARRACO

  mira'l a

  Tarragona no ha canviat ni el nom ni l’itinerari de la via per on els cotxes ja passaven fa segles, la Via Augusta, la calçada romana que connectava Roma amb Cadis. Tarraco, ciutat romana per excel·lència, amaga altres racons insòlits que a vegades costen de trobar tot i ser a la vista. Us recomanem que obriu bé els ulls.

• 40

  - 05/03/10

  LES ESCODINES, RECUPEREM LA IDENTITAT

  mira'l a

  Les Escodines és la zona de fora muralla més antiga de Manresa. Després de dècades de degradació, el barri ha començat a recuperar la seva identitat. El primer pas per revitalitzar el barri: recuperar els noms originals de les cases de pagès que ja hi havia abans dels carrers.

• 39

  - 04/03/10

  BARRIS MINERS: SÚRIA I SALLENT

  mira'l a

  Som a una de les últimes colònies industrials de Catalunya, La Botjosa, a Sallent. Les queixes del barri no arriben enlloc, perquè l’empresa propietària de la colònia és a Madrid. Un lloguer de 10 euros l’any no serveix de res si els carrers estan en mal estat. A Súria, el barri miner de La Colònia pertany a la química Solvay. A diferència de Sallent, els carrers suriencs mantenen la vida i el bon humor.

• 38

  - 03/03/10

  LA BEGUDA ALTA

  mira'l a

  Els carres i places de la Beguda Alta pertanyen a tres municipis i tres comarques diferents. Per això pot ser que al llarg d’un dia, els veins d’aquesta població passegin per un carrer que pertany a Sant Esteve Sesrovires, al Baix Llobregat, facin un cafè en un bar de Masquefa, a l’Anoia, i conversin amb un amic a Sant Llorenç d’Hortons, a l’Alt Penedès. Quin embolic per explicar el poble d’on ets!

• 37

  - 02/03/10

  CARRER DE LA UNIÓ DE VILANOVA I LA GELTRÚ

  mira'l a

  Fa 150 anys, l’actual carrer de la Unió de Vilanova i la Geltrú era el torrent de la Pastera. L'aigua feia de frontera natural entre dos pobles, Vilanova de Cubelles i La Geltrú. Finalment van quedar units per aquest punt després d’unes obres de 50 anys! Segur que més d’un s’hi va jubilar...

• 36

  - 01/03/10

  MIRA-SOL, MANCA D’ASFALT.

  mira'l a

  Sant Cugat és una ciutat modèlica, una de les de millor qualitat de vida d’Europa, però no tots els seus veïns poden gaudir del mateix estatus. Mira-sol és una de les zones que porta 50 anys reclamant el mateix: que asfaltin els seus carrers! Sembla que 5 dècades de pols, fang i queixes no són suficients perquè els facin cas.

• 35

  - 26/02/10

  EL CARRER SEGONS EL FOTÒGRAF

  mira'l a

  La fotografia és l’art d’immortalitzar instants en la vida dels altres. És el testimoni del pas del temps i d’allò que ja no hi és. Hem anat a Mataró per conèixer un fotògraf que transmet la passió per la professió als alumnes del seu curs. Els acompanyem a la seva primera sortida nocturna pels carrers de Mataró.

• 34

  - 25/02/10

  DALÍ, AMOR PER CADAQUÉS

  mira'l a

  Salvador Dalí és el pintor més conegut pel seu art surrealista i la seva personalitat extravagant. Qui sap, potser els aires de Cadaqués el van influir mentre s’inspirava i pintava els racons més emblemàtics del poble. Què hauria estat Dalí sense Cadaqués o Cadaqués sense Dalí?

• 33

  - 24/02/10

  “EL MEU CARRER”, DE JOAN MANUEL SERRAT

  mira'l a

  El Carrer del Poeta Cabanyes, al Poble Sec de Barcelona, és fosc i tort, té regust de port i nom de poeta. Serrat fa un homenatge al seu carrer, al lloc on va néixer, amb aquesta cançó: “El meu carrer”. Han passat anys, però l’esperit del carrer, del barri i de la cançó enganxa com el primer dia.

• 32

  - 23/02/10

  LA PLAÇA DEL POETA JACINT VERDAGUER

  mira'l a

  La plaça del poble de Folgueroles, a Osona, es va dir aixi fins fa 102 anys. No calia buscar un nom més concret perquè era la única que hi havia. El 1908 la plaça es va batejar amb el nom de Jacint Verdaguer i se li va dedicar un monument. Va ser un fet històric: aquell dia 3.000 persones d’arreu dels països catalans es van trobar a la plaça.

• 31

  - 22/02/10

  SALVADOR ESPRIU I EL MITE DE SINERA

  mira'l a

  Som a Sinera, que llegit a l’inrevés és Arenys, concretament de Mar. Aquest va ser el nom sota el qual Salvador Espriu va mitificar el seu poble, el seu barri i el seu carrer. Els aires de tota la seva obra poetitzen un poble que encara el recorda. Passejar pel seu paradís perdut ens ha permès tocar de més a prop els seus poemes.

• 30

  - 19/02/10

  PASSATGE AMERICAN LAKE DE GAVÀ

  mira'l a

  El 1921 es va construir a Gavà un parc d'atraccions que va fer història, l'American Lake. Un complex espectacular amb un casino, el llac... Avui només en queda una torre, quatre arbres i el camí d'entrada al parc, un passatge que porta el seu nom. Tot està urbanitzat però la zona amaga un secret. Vist des de l'aire els tres carrers que hi ha tenen forma de lletra C, A i B. Per què?

• 29

  - 18/02/10

  PLACES CATALUNYA

  mira'l a

  A 30 km de la Plaça Catalunya més gran del país, la de Barcelona, hi ha la més petita, la plaça Catalunya de Granolllers. Sembla una cruïlla de dos carrers, però és una plaça cèntrica i molt transitada. Un terme mig el trobem a la plaça Catalunya de Girona, construida sobre el riu. La plaça Catalunya de Manresa, construida per una reivindicació veïnal, també és un terme mig, però no és al centre de la ciutat.

• 28

  - 17/02/10

  CARRER MAJOR DE LLEIDA

  mira'l a

  Tradicionalment el Carrer Major és aquell que neix a l'ajuntament, però la majoria de ciutats catalanes incompleixen la norma, i Barcelona ni s'hi apropa. El seu carrer Major és en plena zona Franca. Si hem de parlar d'un carrer Major amb totes les de la llei, qui s'ho mereix és Lleida. Comerç, llegendes i curiositats es troben en aquest carrer.

• 27

  - 16/02/10

  CARRER DE LA GLÒRIA

  mira'l a

  El carrer de la Glòria de l’Hospitalet té poca història. Un carrer curt, sense sortida i les parets plenes de pintades. Però no tot és el físic. L'interior és el que importa. És un carrer ple de vida i s’hi pot arribar estar a la Glòria. D'això n'estan convençuts els seus veïns. La majoria són industrials que conviuen amb creatius a l'edifici més important del carrer, l'Edifici Freixas.

• 26

  - 15/02/10

  CARRER DE SANTS

  mira'l a

  Som al carrer de Sants de Barcelona, el carrer comercial més llarg d'Europa. Fa dos quilòmetres i mig, i pequè us en feu una idea, és més llarg que els Camps Elisis de París. En canvi, no és el punt amb més moviment comercial de la ciutat. Les grans cadenes es fan un lloc entre les botigues de tota la vida, que es neguen a desaparèixer.

• 25

  - 12/02/10

  LA PLAÇA DE LA BOGERIA DE GAVÀ

  mira'l a

  La plaça de la Bogeria de Gavà és un dels racons més estimats per la ciutat, a més de conservar el nom popular de sempre tot i els intents de rebatejar-la. De totes maneres, no sabeu els problemes que hem tingut per arribar-hi! Ni GPS, ni mapes localitzen la plaça. Tampoc té placa, així que pels que la vulgueu visitar s'ubica entre el Carrer Sant Nicasi i Sant Pere.

• 24

  - 11/02/10

  PUERTO RICO, ESQUILETS I PUTES A MANRESA

  mira'l a

  A Manresa, la capital del Bages, rebategen els carrers de paraula. Si un carrer s'ha conegut d'una manera tota la vida, doncs s'en diu independentment del que posi a la placa. Hi hem trobat tres casos ben peculiars: La plaça de Puerto Rico (ja veieu que no és només un país); el Carrer dels Esquilets i el Carrer de les Putes, amb perdó.

• 23

  - 10/02/10

  PLAQUES DE VILASSAR

  mira'l a

  La història de Vilassar de Mar està escrita a les plaques dels seus carrers. Per començar, amb la llengua, la majoria rotulades en català, però encara en queden moltes, més que enlloc, en castellà. A aquestes diferències lingüístiques se n'hi afegeixen unes altres, les estètiques. No segueixen un mateix estil. Unes amb senefa, altres blaves, unes amb dibuix... Aquest caos té la seva gràcia, no?

• 22

  - 09/02/10

  AMPOSTA I ELS DOS CARRERS FRANQUISTES

  mira'l a

  Els carrers Ruiz de Alda i Garcia Morato d'Amposta no es dediquen precisament a dos personatges que han lluitat pel bé de Catalunya. Aquests carrers es dediquen a dues persones que van ser fidels al règim franquista. Però el problema va més enllà dels noms. No s'han canviat perquè a la majoria dels veïns els rebufa el nom que portin. Potser tot el problema ve per una enquesta mal explicada...

• 21

  - 08/02/10

  BARCELONA REBATEJADA

  mira'l a

  Durant el franquisme les autoritats locals van canviar noms de carrers i places per posar noms més predilectes pel règim. 35 anys després dels 35 anys de dictadura, només en queda el record. Per això hem anat a la ciutat amb més carrers, Barcelona, acompanyats de qui més se'ls coneix, un taxista. Us sonen els noms de Infanta Carlota, Menéndez i Pelaio o Calvo Sotelo?

• 20

  - 05/02/10

  GENERAL PRIM

  mira'l a

  La plaça Prim de Reus és, des de sempre, una plaça amb una forta activitat comercial. El quilòmetre zero de Reus és ple de comerços i de bancs, dels de seure i dels de treure diners. Però l'atractiu de la plaça el trobem amb el seu anfitrió, l'estàtua del General Joan Prim. És un més de la família. Hi celebren els títols culés, el disfressen per Carnaval... No pot ser tot tan bonic, no?

• 19

  - 04/02/10

  FRANCESC MACIÀ

  mira'l a

  Quedar a Francesc Macià de Vilanova i la Geltrú significa trobar-se sota l'escultura que presideix la Rambla Principal. La Rambla havia portat el nom del president, però el 1939 es va canviar per Rambla Caudillo. Ara ja no porta aquest nom, però tampoc el de Macià. Per això els vilanovins li van dedicar una avinguda més modesta al carrer que creua amb la Rambla Principal.

• 18

  - 03/02/10

  JOSEP IRLA

  mira'l a

  La història també l'escriuen els herois petits. Aquest és el cas de Josep Irla, el president de la Generalitat no empresonat, no assassinat, no ovacionat a Sant Jaume. Al seu poble, Sant Feliu de Guíxols, li dediquen molt més que una estàtua, i és un passeig amb les millors vistes sobre el nucli i el mar. A Sant Feliu, Irla és el profeta de la seva terra.

• 17

  - 02/02/10

  TARRADELLAS

  mira'l a

  Fins ara, l'avinguda més llarga de Catalunya que s'ha dedicat al President Josep Tarradellas és a l'Hospitalet. Si aquesta ciutat tenia predilecció per Tarradellas, el primer president de la democràcia tenia predilecció per un lloc més tranquil: Poblet, a la Conca de Barberà. Al tornar de l'exili, Tarradellas va trepitjar l'únic carrer i la única plaça del monestir de Santa Maria per fer entrega de tot el seu arxiu personal. Va ser un acte carregat de simbologia.

• 16

  - 01/02/10

  LLUÍS COMPANYS

  mira'l a

  Lluís Companys és l'únic president amb dues vies dedicades en un mateix municipi. Concretament a Tornabous, a la comarca de l'Urgell. Companys, va néixer en un dels seus nuclis, El Tarròs. En aquell temps eren 200 habitants. Ara, només 50. Companys va morir descalç perquè volia tocar la terra, potser pensant en el terreny agrícola que el va veure néixer.

• 15

  - 29/01/10

  LA PLAÇA MÉS PETITA D'EUROPA

  mira'l a

  Al centre de Girona diuen que hi ha la plaça més petita d'Europa, la Plaça dels Raïms. I de fet, hem estat una bona estona per trobar-la. S'hi arriba i es marxa per un únic carrer, que té el mateix nom de la plaça. No és tot. Aquesta plaça encara amaga un secret més.

• 14

  - 28/01/10

  EL CARRER DELS TRES LLAMPECS

  mira'l a

  Un, dos, i tres llampecs, cada 8 segons. Aquesta és la freqüència de llum del far de Vilanova i la Geltrú. D'aquí el nom del carrer dels Tres Llampecs, situat rere el far. Un carrer que veu la llum tot el dia. Al matí, del sol, i a la nit, els rajos del far.

• 13

  - 27/01/10

  RUPIT

  mira'l a

  Hem anat fins a Rupit per trepitjar el carrer més peculiar de Catalunya, el Pont Penjant. Per tant, un pont amb categoria de carrer. Però un cop allà hem descobert que de curiositats, a Rupit, n'hi ha moltes més! Només cal obrir bé els ulls.

• 12

  - 26/01/10

  CARRER DE LA GUITARRA DE TARRAGONA I EL CARRER DE L'AJUNTAMENT DE TERRASSA

  mira'l a

  A Tarragona hem descobert el Carrer de la Guitarra, un carrer sense números, però amb una porteta i un timbre! A veure qui ens rep... I al final del carrer, descobrim una font coneguda per un nom un xic malsonant. A Terrassa, també tenen un carrer amb una sola porta, sense número i sense nom. Un carrer molt concorregut i que passa pel mig de l'Ajuntament!

• 11

  - 25/01/10

  ELS CARRERS MÉS CURIOSOS DE BARCELONA

  mira'l a

  Convertir els barcelonins en turistes a la pròpia ciutat. Aquest és l'objectiu de l'Edu fent les rutes per la ciutat. Mai ho arribarem a conèixer tot, però sempre és positiu voler saber més. Què hi havia al carrer dels tres llits? Què té de peculiar el call jueu? Quin carrer es va salvar de la pesta a la ciutat?

• 10

  - 22/01/10

  CARRERÓ DE LES BRUIXES DE CERVERA

  mira'l a

  A Cervera hem visitat un punt de trobada misteriós i esotèric, el Carreró de les bruixes. Segons la llegenda, abans s'hi trobaven les bruixes les nits de lluna plena per posar en comú els seus encanteris. Un indret idoni per fer volar la imaginació. I és que d'aquí, ha nascut la festa de les bruixes, l'Aquelarre.

• 9

  - 21/01/10

  VIC I EL SEU MERCAT

  mira'l a

  Anem a una de les places més famoses de Catalunya. La plaça Major de Vic, on cada dimarts i dissabte s'hi fa el mercat català més popular. El que més crida l'atenció és que la plaça més cèntrica de Vic mai s'hagi asfaltat. Segur que aquest mercat n'ha vist i viscut de tots colors!

• 8

  - 20/01/10

  PLAÇA SANT PERE DE BERGA

  mira'l a

  La plaça de Sant Pere de Berga és el lloc més popular del poble, lloc de trobada i de multituds. Si home, per entendre'ns, és la Plaça de la Patum. També s'havia conegut per la Plaça Cremada, però no precisament pels petards i el foc de la festa. Per cert, com deuen sonar els petards a 6 metres sota terra? I el cor d'un patumaire a punt de saltar els plens?

• 7

  - 19/01/10

  LA PLAÇA VELLA DE TERRASSA

  mira'l a

  La plaça de l'ajuntament de Terrassa, plaça de la Raval, no existeix. És un eixamplament del carrer Raval de Montserrat. Però els terrassencs poden sentir-se orgullosos de la Plaça Vella, punt de reunió, trobada i expressió cultural. Pels Minyons de Terrassa ha estat lloc d'èxits castellers, per això el seu vincle sentimental amb aquesta plaça és tan gran.

• 6

  - 18/01/10

  CANALETES

  mira'l a

  Icona blaugrana. Tothom sap que la font de Canaletes és punt de trobada de culers per celebrar els títols del seu club. Però sabeu quin és l'origen d'aquestes celebracions? Els tertulians que s'hi troben cada dia per comentar les jugades dels partits sembla que ho tenen ben clar. Fa anys que queden en aquest punt de la Rambla.

• 5

  - 15/01/10

  FABRICACIÓ DE PLAQUES I RAJOLES DELS CARRERS

  mira'l a

  Cada poble i ciutat decideix com vol que siguin les plaques dels seus carrers. De metall, de ceràmica, grogues, grises... En l'originalitat hi ha el bon gust. Al casc antic de Súria, al Bages, totes les plaques es fan artesanalment. Però no tenen únicament això. Les rajoles de les seves voreres també són autòctones!

• 4

  - 14/01/10

  CARRER D'ESPOLSA-SACS

  mira'l a

  D'on ve el nom de carrer d'Espolsa-sacs? A Barcelona, els veïns i comerciants de la zona del carrer Comtal han volgut recuperar la història i identitat del seu carrer. I el que és més important, que tothom qui passegi per allà sàpiga perquè es diu així. I si s'ha de fer... es fa bé! Tot de ceràmiques artesanals parlen dels seus carrers.

• 3

  - 13/01/10

  CARRER BARCELONA DE GRANOLLERS

  mira'l a

  Després dels noms de personalitats, el més habitual a Catalunya és batejar els carrers o places amb nom de ciutat. I la ciutat més utilitzada, Barcelona. Hem anat fins a Granollers per conèixer el seu carrer Barcelona, amb més de 2.000 anys d'història. Però encara hi ha més. Sabíeu que tota la ciutat té el títol de Carrer de Barcelona? Qüestions reials...

• 2

  - 12/01/10

  CAMARLES, POBLE DE NÚMEROS

  mira'l a

  La 5a avinguda de Nova York ens queda un pèl lluny, però no tant el Carrer Cinc de Camarles, al Baix Ebre. Per decisió d'un antic ajuntament, hi ha cinquanta carrers a aquest poblet de 2.000 habitants amb nom de número. Imagineu-vos el trasbals del carter! Per sort, la casa número tretze del carrer tretze no existeix.

• 1

  - 11/01/10

  CARRER DEL GAS, DE LA FRUITA I DE LA BOMBA

  mira'l a

  Moltes ciutats bategen els seus carrers per l'element que hi ha o hi ha hagut. A Vilanova i la Geltrú diuen les coses tal com són, i el nom popular és el que mana. Si a un carrer hi havia una fàbrica de gas, doncs l'han anomenat Carrer del Gas. El Carrer de la fruita, perquè hi havia una distribuidora de fruita. I el de la bomba.... no patiu! La bomba era d'aigua, per apagar els incendis.

Ens productor