El programa

30 ANYS AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS

Sèrie documental que a través d’imatges d’arxiu i diferents testimonis relata els 30 anys d’història dels ajuntaments democràtics, que se celebrarà el proper mes d’abril. El programa convida a una reflexió col•lectiva al voltant de la participació en l’àmbit públic.

Mira el programa a

On s'emet?

• TV Badalona ( dl 00:00 - dm 12:00(R) - dm 18:00(R) - dm, dx 07:00(R) )
• El 9 TV ( dl 00:00 - dj 17:30(R) )
• Gavà Televisió ( dl 00:00 - dm 10:00(R) - dm 15:00(R) - dm 18:00(R) )

Capítols

• 13

  - 10/09/09

  I ARA QUÈ? ELS REPTES DEL FUTUR

  Els ciutadans expressen les seves inquietuds i desitjos sobre la Catalunya del futur, però a la vegada veiem propostes i solucions, així com iniciatives municipals que s’avancen en el temps.

• 12

  - 10/09/09

  MEDI AMBIENT: EL PITJOR DE TOTS ELS CANVIS

  Davant d’un problema d’abast global, els ajuntaments, des de la seva perspectiva local han liderat la sensibilització social i també la capacitat de reacció davant els nous reptes. Les Agendes 21 marquen mesures concretes d’un full de ruta global que no s’activa fins als anys 90. És el moment de la recollida selectiva d’escombraries, de la recuperació dels rius, dels parcs d’energies renovables, de reduir el transport privat....

• 11

  - 09/09/09

  CULTURA: DE LA RESISTÈNCIA A LA NORMALITAT

  Els objectius de les primeres regidories de Cultura passaven per la recuperació de la cultura i la tradició popular catalanes. Va ser el moment de tornar a les festes majors en tot el seu esplendor, a les rues de Carnaval i l’enterrament de la sardina, els correfocs, a les ballades de sardanes... Amb els anys, els ajuntaments s’han convertit en potents catalitzadors de l’activitat cultural de pobles i ciutats, convertint-se en l’instrument dinamitzador de les entitats i col.lectius culturals. Actualment, la majoria de municipis importants disposen de tots els serveis de qualitat: teatres, biblioteques, auditoris, museus, escoles de Belles Arts, conservatoris de Música....

• 10

  - 03/09/09

  CATALUNYA SERÀ.CAT O NO SERÀ

  La incorporació del català a la vida quotidiana no ha estat tasca fàcil. Els ajuntaments democràtics hi van jugar un paper molt important contribuint a la visualització de l’ús de la llengua en tant que administració més propera al ciutadà. Per afavorir el canvi d’hàbits al carrer, els ajuntaments, a l’igual que altres administracions, van liderar aquesta altra “transició cultural”. Va ser el moment en què molts consistoris van començar a incorporar mitjans de comunicació locals que majoritàriament eren i són en català. Però el repte identitari del futur passa per aconseguir que els catalans d’origen estranger s’apropiïn de la cultura catalana la facin seva i per tant la defensin.

• 9

  - 02/09/09

  NOUS VEÏNS

  Quan els ajuntaments encara no havien pogut resoldre tots els problemes derivats de la immigració massiva als anys 60, han hagut d’assumir una nova onada migratòria amb una problemàtica semblant però que ha incorporat altres dificultats com ara la llengua, la cultura o la religió. Per això han hagut d’aplicar polítiques transversals per tal d’aconseguir solucions per tots els nous reptes que aquesta situació ha comportat. - El Club esportiu Besalú és un exemple d’integració real, igualitària i positiva. Nens d’origen africà i locals tenen un mateix objectiu: guayar tots els partits de futbol. - Comparativa de l’arribada d’immigrants del sud a l’estació de França als anys 60 (“El largo viaje hacia la ira”, de Llorenç Soler) amb imatges de les cues d’immigració actuals al Passeig Colom, al costat de l’estació de França. - Canal Latino, un mitjà nascut pels immigrants. - Les Planes continua sent escenari d’oci barat del cap de setmana per als nous vinguts.

• 8

  - 27/08/09

  LA REFORMA DE LA REFORMA DE LA REFORMA

  A finals dels 60, els mestres catalans van recuperar les tradicions pedagògiques republicanes. Va ser l’inici de la renovació escolar, basada en la formació dels mestres, en l’ensenyament integral i en la vocació pública. El català va tornar a les escoles. Després, els diferents governs van sotmetre l’enseyament a successives reformes generant interminables polèmiques sobre la seva idoneïtat. Per la seva banda, els ajuntaments, tot i que no tenen competències, han de donar solucions urgents als problemes més imminents: la manca d’escola bressols i de sòl per construir nous equipaments, els espais familiars o les aules d’acollida.

• 7

  - 26/08/09

  LA DONA ES FA VISIBLE

  La lluita per la igualtat de gènere té una curta història que arrenca amb la transició política espanyola. La dona ha passat de ser mestressa de casa a jornada completa a fer l’anomenada “doble jornada”. I aquesta incorporació massiva de la dona al món laboral ha suposat una revolució econòmica, social i cultural del país. Aquest canvi d’status de la dona ha implicat la reorganització dels horaris comercials, la política de construcció d’escoles bressol, els centres de planificació familiar, els serveis per lluitar contra la violència de gènere, centres de formació complementària per potenciar la seva competitivitat... Tota la una sèrie de serveis en els quals els ajuntaments hi han jugat un paper clau. Aquest capítol parla també de la del model de família, que en els darrers 30 anys s’ha reinventat com a conseqüència de la normalització de la llibertat individual de les persones, crescuda amb la democràcia. Els catalans hem passat del model de família tradicional, patriarcal, amb una mitjana de cinc membres, a veure la proliferació de famílies monoparentals, parelles de fet, matrimonis homosexuals o “singles”.

• 6

  - 20/08/09

  LA CATALUNYA CIUTAT

  Barcelona i els municipis del seu entorn tenen problemàtiques i necessitats semblants que els ajuntaments decideixen afrontar de manera conjunta i amb visió global del territori. De la mateixa manera, a moltes comarques catalanes, els petits municipis han d’unir esforços per tal de garantir el servei escolar, el de la salut pública o per fer front a polítiques mediambientals. La manca de densitat obliga a la unió per optimitzar els costos d’aquests serveis. En tots dos casos, la clau per trobar solucions comunes passa per mirar el territori amb una visió supramunicipal, tot fent una planificació comuna dels serveis bàsics i urbanístics. Històries humanes: - La Beguda Alta és un poble que pertany a quatre municipis: Masquefa, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Esteve Sesrovires i els Hostalets de Balanyà. Una veïna molt orgullosa del seu poble ens explica els canvis i les dificultats que implica en la vida quotidiana el fet que un poble tan petit es reparteixi entre 4 municipis. - El Citylab de Cornellà vol democratizar l’alta tecnologia apropant-la a la gent del carrer. - Un pescador de Palamós ens explica com ha canviat el paisatge del seu poble i el seu ofici. - L’arxiu fotogràfic a vista d’ocell de Jordi Tudó ens demostra la radical transformació del paisatge català en els darrers anys.

• 5

  - 19/08/09

  ECONOMIA QUOTIDIANA

  El tret més significatiu de l’economia catalana en aquests darrers 30 anys és que s’ha terciaritzat. Això vol dir que s’ha abandonat la indústria com a motor econòmic, que havia estat fonamental per entendre l’evolució del país des del segle XIX, i s’ha optat pels serveis com a eix de futur. Però les crisis són transversals i cap sector no escapa dels seus tentacles. En aquest capítol observem la crisi actual però amb perspectiva històrica, tot veient com han afectat les altres crisis al país i quines solucions s’hi van donar. Històries humanes: - Un pare mileurista va a comprar amb les seves filles i les ensenya a triar d’acord amb la seva realitat econòmica. - L'alcalde de Porreres i Lluís Llach expliquen com la DO Priorat ha canviat la dinàmica econòmica de la zona. - La coral del Parc de Recerca Biomèdica sona com una sola veu tot i que els seus integrants són de diferents països. En aquest centre, un miler de científics de prop de 50 nacionalitats investiguen amb altíssima tecnologia. Centres com aquest figuren al full de ruta dels països desenvolupats. - L’alcalde de Farrera, un municipi de 115 habitants del Pirineu de Lleida, és un dels pocs ramaders de la zona, que com la majoria del territori de muntanya, és gairebé deshabitat. - Una fruiteria regentada per una família cubana sembla una sala per anar a ballar salsa. La alegria i el tracte carinyós amb els clients és el valor afegit que ha fet d’aquesta fruiteria un negoci exitós al barri.

• 4

  - 13/08/09

  FACI D’ALCALDE

  Els ajuntaments han assumit competències no contemplades simplement perquè havien de donar solució a problemes o noves necessitats que d’una altra manera haguessin quedat descoberts. La proximitat al ciutadà els ha obligat a ser els primers a reaccionar. I com a institucions, han liderat per tant les grans transformacions socials. Són la primera línia de foc. Això vol dir que el pressupost municipal és insuficient per afrontar tots els reptes que la societat els demana. Per això han de tenir capacitat de gestió, de generar recursos i de sumar esforços amb altres institucions com ara les diputacions, que són entitats que treballen amb ells i per amb ells. Històries humanes: - Una voluntària va cada setmana a casa de l’Agustí, un avi cec a llegir-li llibres sobre conflictes bèl.lics. Ella li “presta” els seus ulls. - Un ex-heroinòman ens transmet la importància del conexiement, del saber, de tenir consciència del que fas. - Àvies que ballen “New York, New York”. La gent ja no ha de fer cursos de macramé o jugar al parxís per socilitzar. El Centre Cívic permet fer activitats en les què no importa ni el nivell de salut, ni l’edat ni l’status. - A la Manuela li canvia la vida quan instal.len un ascensor a la finca. - La coach d’un gimnàs municipal no dóna a l’abast per donar resposta a totes les preguntes dels esportites apuntats.

• 3

  - 12/08/09

  NOVES BANDERES

  Les mobilitzacions socials han estat el motor de canvi de les diferents transformacions que ha tingut Catalunya. L’arribada de la democràcia va permetre a la gent del carrer manifestar-se i exigir els seus drets. Aquest capítol repassa les manifestacions emblemàtiques, les diferents lluites veïnals i exemples d’organització de la societat civil que ens han permès conquerir diferents objectius. Recuperem les manis de l’Estatut, de l’Orgull Gai, de la Dona Treballadora (1992), de l’Otan (1986), de la Guerra del Golf (1990), del Cinema Princesa (1996), de la Guerra d’Iraq (2003). Històries humanes: - Els veïns de la Prosperitat recorden les mobilitzacions que van fer per aconseguir un semàfor. - Joan i Pere expliquen com ha canviat la visió de la homosexualitat en els darrers 30 anys. - Emilio i Josep es casen a l’Ajuntament. Les seves filles fan de testimonis. - El veïns de Figaró-Monmany voten els pressupostos municipals.

• 2

  - 06/08/09

  LA PLANIFICACIÓ DE LES CIUTATS

  El repte dels ajuntaments democràtics sempre ha passat per trobar un model urbanístic de cohesió social i reduir els desequilibris territorials. El franquisme va deixar les arques municipals buides i els nous alcaldes van haver de trobar solucions imaginatives per afrontar els nous reptes. L’eliminació dels guettos, la rehabilitació de barris sencers afectats per greus patologies estructurals, la dotació de serveis bàsics o la incorporació d’equipaments (llars d’avis, biblioteques, centres de salut, escoles...) han estat el cavall de batalla de bona part dels consistoris catalans en els darrers 30 anys. Històries humanes: - Fa gairebé 30 anys, el pare de Jordi Évole (el Follonero) i un amic van tenir una idea: fer una pel.lícula per explicar Cornellà a través de la mirada d’un nen. Aquest nen és Jordi Évole i a través seu veiem les conseqüències urbanístiques del “desarrollismo”. Ara tornem amb els protagonistes d’aquest preciós document d’arxiu i descobrim el canvi social profund que ha viscut la ciutat. - El Parc de l’Escorxador, la insalubritat convertida en un pulmó d’usos d’oci. - La Rambla del Raval, bandera de la transformació del centre històric barceloní. - La plaça del MACBA com a conquesta ciutadana d’un espai públic. - Una emprenedora munta un negoci al centre històric d’Olot que es dispara després que la zona es recuperi gràcies a la Llei de Barris.

• 1

  - 05/08/09

  DESPRÉS DE LA LLUITA

  L’any 1979 suposa un punt i a part per a les ciutats i municipis catalans. L’arribada de la democràcia municipal implica el triomf i l’esperança: el triomf de l’important moviment antifranquista de base urbana (on havien confluït partits, sindicats, associacions veïnals, periodistes compromesos, col·legis professionals) i l’esperança de que a partir de llavors, les coses començarien a canviar. Caldria, però, molta paciència… Aquest capítol mostra la gènesi de la reconstrucció democràtica d’aquest país. D’una banda, l’enorme il.lusió i d’altra banda, la gran inexperiència en la gestió política. Històries humanes: - La pèrdua de la memòria d’Antoni Cànovas, un personatge anònim que va estar en tots els fronts de lluita per les llibertats. - “Votad votad malditos”, el documental de Llorenç Soler a peu d’urna a Barcelona de les primeres eleccions generals, demostra la gran ignorància democràtica de l’època. - El magatzem municipal de la Via Júlia acull algunes de les restes franquistes que ornamentaven la ciutat. - Els nens d’una classe de P-3 fan una votació per elegir el nom d’uns peixos. Votar, per aquests nens, és un fet quotidià.

Ens productor